Capgròs
La paraula “densificar” ja no és només un terme d’urbanistes. Des que Salvador Illa l’ha situada al centre de la seva recepta contra la crisi de l’habitatge, s’ha convertit en una de les expressions més repetides del debat públic català. Al Fòrum Municipalisme del 8 d’abril, el president de la Generalitat va demanar als ajuntaments “coratge” per construir “tant habitatge com càpiga” i va deixar clar quin és el rumb del Govern: més pisos dins les ciutats existents, amb el suport polític, jurídic i econòmic de la Generalitat.
Però què vol dir exactament densificar? El TERMCAT ho defineix com el “procés d’incrementació de població i habitatges en un territori determinat”. Traduït al llenguatge del carrer, vol dir encabir més habitatges allà on ja hi ha ciutat o en sòls ja previstos per créixer, en comptes d’estendre encara més la urbanització sobre territori nou. És la idea de créixer cap endins, de fer més ciutat dins la ciutat.
La proposta no surt del no-res. Ve lligada al Pla 50.000 habitatges, amb què la Generalitat vol construir 50.000 nous habitatges públics fins al 2030, amb una inversió anual anunciada de 1.100 milions d’euros. És la peça més visible de l’estratègia del Govern per ampliar el parc públic i guanyar oferta en un mercat que fa anys que no dona resposta a la demanda.
Però el gran salt arriba amb el pla de sòl residencial aprovat a finals de 2025. Segons la Generalitat, ja s’han preseleccionat 179 sectors amb potencial per impulsar 214.000 nous habitatges, dels quals entre el 40% i el 50% haurien de ser assequibles i, dins d’aquests, la meitat de lloguer. La filosofia és clara: si falta habitatge, cal activar més sòl i fer-lo rendir més.
Aquesta és la base política del verb densificar: no només construir més, sinó revisar les densitats previstes, augmentar l’edificabilitat on sigui possible i repensar sectors nous perquè admetin més habitatges dels contemplats fins ara. Diverses anàlisis sobre el debat urbanístic català apunten que el Govern vol sobretot actuar en barris nous i àrees pendents de transformació, especialment a l’entorn metropolità, i que això exigirà canvis de planejament i decisions municipals delicades.
La teoria: més habitatge sense devorar més territori
Sobre el paper, la proposta té una lògica difícil de discutir. Catalunya necessita més habitatge i, alhora, no pot créixer sense límit menjant-se sòl lliure. Per això, el discurs del Govern combina dues idees: sostenibilitat territorial i sostenibilitat social. L’argument és que, si no es generen pisos allà on hi ha feina, serveis i transport, el problema de l’accés a l’habitatge continuarà escalant.
Ara bé, la densificació no és un botó màgic. També planteja riscos. Diverses veus expertes han advertit que fer més habitatge no pot voler dir simplement carregar més volum sobre barris ja tensionats. Densificar amb sentit exigeix equipaments, verd, mobilitat, escoles, CAPs i serveis. Si no, la paraula corre el risc de degradar-se i acabar sent sinònim de massificació. Això és, precisament, el que fa que el debat no sigui només tècnic, sinó profundament polític.
I a Mataró, què vol dir densificar?
Quan aquesta idea baixa a Mataró, el debat canvia d’escala i es torna molt més concret. La capital del Maresme té 131.370 habitants en només 22,53 km², amb una densitat de 5.830,9 habitants per km². És a dir, no és una ciutat amb grans buits per omplir a còpia d’expansió fàcil. Mataró ja és una ciutat compacta, intensa i amb un mercat residencial fortament pressionat.
Aquesta pressió es veu en les xifres. Segons l’informe d’indicadors d’habitatge de la Diputació de Barcelona, el preu mitjà del lloguer a Mataró el 2024 era de 740,75 euros al mes i el preu mitjà de compravenda arribava als 2.350,28 euros per metre quadrat. El mateix informe recull 2.006 sol·licituds d’HPO i 2.309 ajuts al pagament del lloguer concedits. Són dades que retraten una ciutat amb demanda social acumulada i dificultats reals d’accés a l’habitatge.
Per això Mataró apareix de ple en els escenaris de creixement residencial de la regió metropolitana. Segons els estudis que sustenten el debat del PDUM i que ha publicat 'El Periódico', amb el planejament vigent la ciutat tindria capacitat per assumir 7.000 habitatges nous. Però les projeccions de necessitat pugen a 12.900 en un escenari mitjà i a 18.700 en un d’alt. Dit d’una altra manera: amb el que avui hi ha previst, Mataró només cobriria l’escenari més baix.
On podria créixer la ciutat
Aquí és on la paraula densificar deixa de ser abstracta. A Mataró voldria dir, primer de tot, desencallar i accelerar promocions que fa anys que s’anuncien. Un exemple és la promoció al carrer Cosme Churruca, amb 66 habitatges de lloguer assequible impulsats en col·laboració publicoprivada sobre un solar de PUMSA. És una operació que encaixa perfectament amb la idea de generar més habitatge sense obrir nous fronts de dispersió.
L’altre exemple és el de la Ronda Barceló, on la Generalitat va anunciar el 2024 la construcció de 60 habitatges de lloguer assequible repartits en quatre edificis. El problema és que, dos anys després, el projecte continua acumulant retards i s’ha convertit en una mostra clara de la distància entre els anuncis i l’execució. Aquesta promoció s’ha eternitzat als despatxos, mentre el pressupost municipal continua reservant inversions d’urbanització a l’àmbit.
A més, densificar també pot voler dir aprofitar millor teixit ja urbanitzat: transformar locals en habitatge quan tingui sentit, revisar volums en sectors nous o fer més rendibles urbanísticament espais infrautilitzats. El fons del debat és aquest: Mataró no té gaire marge per créixer cap enfora, de manera que qualsevol política de nou habitatge passa inevitablement per reordenar, completar o intensificar la ciutat existent. Aquesta última idea —“intensificar” en comptes de “densificar”— fins i tot la va esmentar Illa en el mateix fòrum.
El gran obstacle: la burocràcia
Però entre el verb i el maó hi ha una distància considerable. Al mateix fòrum on Illa reclamava valentia, els alcaldes van respondre amb una advertència igual de clara: sense agilitat administrativa, no hi haurà boom residencial possible. En el cas de Mataró, l’alcalde David Bote va assenyalar que l’administració s’està tornant “més rígida i encorsetada” i que això dificulta donar respostes ràpides a reptes com l’habitatge.
I aquest és probablement el nus de la qüestió. Densificar no és només tenir una idea política potent. És tramitar més de pressa, coordinar administracions, assumir conflictes veïnals, revisar planejament i garantir serveis. Si no es resol aquest embús, la paraula acabarà sonant més gran que els resultats.
La gràcia —i la trampa— de densificar és que sembla una paraula nova per a un problema que Mataró coneix des de fa temps. La ciutat necessita més habitatge, especialment assequible. Ho diuen els preus, ho diuen les sol·licituds d’HPO i ho diuen els ajuts al lloguer. Però també és una ciutat que ja viu comprimida, amb poques bosses fàcils i amb projectes que avancen massa lentament.
Per això, a Mataró, densificar només tindrà sentit si vol dir més habitatge assequible i la ciutat més ben cosida. No més pisos perquè sí, sinó més resposta on ara hi ha ofec. La paraula ja és sobre la taula. Falta veure si la realitat urbana, política i administrativa de la ciutat és capaç d’aguantar-ne tot el pes.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris