Capgròs
Una de les grans apostes del Govern de la Generalitat en matèria d’habitatge és la mobilització de solars públics, una mesura que es planteja com a clau per revertir la greu crisi habitacional que viu Catalunya. Aquesta iniciativa, duta a terme amb el suport actiu dels ajuntaments, consisteix a identificar i posar a disposició del parc públic aquells terrenys urbans susceptibles de ser utilitzats per a la construcció d’habitatge protegit. El president Salvador Illa va reforçar aquesta línia estratègica durant la seva intervenció a la reunió del Cercle d’Economia, en què va anunciar la construcció de 21.289 nous habitatges socials. Aquests pisos s’inclouen dins el pla general de 50.000 habitatges públics fins al 2030, un projecte que aposta per un nou model de col·laboració institucional per garantir el dret a l’habitatge i frenar l’especulació.
L’èxit d’aquest model es fonamenta en la participació directa dels ens locals. Des de la crida als ajuntaments el passat febrer, fins a 226 municipis han respost activament i han cedit un total de 666 solars per a la construcció d’habitatges assequibles. Aquesta col·laboració és essencial, ja que permet adaptar les promocions a les necessitats específiques de cada territori i reforça el paper de la Generalitat com a impulsora i coordinadora del parc públic d’habitatge. L’objectiu no és només ampliar el nombre de pisos disponibles, sinó també garantir que aquests se situïn en zones on hi ha una demanda real i una manca estructural d’oferta. La implicació municipal també assegura una distribució territorial més equitativa i un millor encaix dels habitatges dins del teixit urbà.
Per fer-ho possible, s’ha definit el funcionament de la reserva pública de solars, un instrument que centralitza la planificació, el finançament i l’execució de les promocions. Aquesta reserva permet que els solars públics es destinin exclusivament a habitatge assequible de lloguer, amb finançament de fins al 100% per part de la Generalitat. Els terrenys poden estar en diferents situacions: amb promotors públics o privats, o bé en espera d’un procés liderat per la Generalitat o altres entitats col·laboradores. Amb aquest sistema flexible, es vol agilitzar la construcció, reduir els tràmits administratius i assegurar que la titularitat i l’ús del sòl quedin protegits. És, sens dubte, una estratègia transformadora que busca consolidar un parc públic estable i estructuralment fort, alhora que promou el desenvolupament urbanístic sostenible i socialment just.
Mataró inscriu quatre solars a la convocatòria
L’Ajuntament de Mataró ha inscrit quatre solars al registre impulsat per la Generalitat de Catalunya dins el pla sectorial d’habitatge, destinat a promoure pisos públics i de lloguer assequible arreu del territori. Tal com ha explicat la regidora d’Habitatge, Sarai Martínez, en declaracions a aquest mitjà, la iniciativa forma part dels compromisos derivats dels pactes pressupostaris entre el govern municipal del PSC i ECPM i “és una oportunitat brutal i un repte per ampliar tant el parc públic com el privat, sumant esforços amb l’administració autonòmica”. Segons Martínez, “sempre hem reivindicat que exerceixi les competències qui les té, i ara, encara que sigui d’una forma incipient, veiem que es comencen a activar polítiques valentes per part de la Generalitat”. La regidora també reconeix que tot s’ha fet “una mica a corre-cuita”, ja que la convocatòria municipal requeria tenir preparats els projectes en un termini molt ajustat d’un mes.
Dels set solars inicialment plantejats per l’Ajuntament, finalment han estat quatre els que s’han inscrit de manera definitiva al registre. Un d’ells és el solar del carrer Muntanya, amb una superfície de 846 m² i un sostre edificable de 2.200 m², on es preveu la construcció de fins a 14 allotjaments dotacionals. Aquesta promoció serà gestionada directament per l’Ajuntament de Mataró, que ha previst la seva licitació abans que acabi el 2026. “Tenim pressupost assignat i el projecte és imminent”, ha detallat la regidora, que ha destacat que aquest tipus d’habitatge és especialment necessari per atendre col·lectius vulnerables.
Els altres tres solars inscrits formen part de l’àmbit Llevantina-Alella i estan pensats perquè sigui la Generalitat qui lideri el procés de promoció, ja sigui amb mitjans propis o a través de tercers.
Els tres terrenys ubicats al sector Llevantina-Alella ofereixen una capacitat total per construir 37 habitatges. El primer solar, situat al carrer Alella 1, té una superfície de 368 m² i permet un sostre edificable de 984 m² per a un màxim de 14 pisos. El segon, Alella 2, suma 475 m² de sòl i un sostre de 1.214 m² amb una densitat prevista de 17 habitatges. El tercer, a Llevantina 13, és el més petit, amb 199 m² de sòl, 412 m² de sostre i capacitat per a 6 habitatges. Tots aquests solars formen part d’un projecte anterior de licitació fallida del 2022 i ara es recuperen com una nova aposta per a la construcció de lloguer assequible. “Estem a l’espera que la Generalitat pugui licitar aquests solars aquest mateix any”, ha dit Martínez, que ha apuntat que l’execució efectiva depèn també dels recursos disponibles i dels mecanismes de finançament del govern català.
Carrer Muntanya
- Sostre màxim: 2.200 m² (allotjament dotacional)
- Superfície del solar: 846 m²
Alella 1
- Sostre màxim: 984 m² (ús residencial)
- Superfície del solar: 368 m²
Alella 2
- Sostre màxim: 1.214 m² (ús residencial)
- Superfície del solar: 475 m²
Llevantina 1
- Sostre màxim: 412 m² (ús residencial)
- Superfície del solar: 199 m²
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (3)