Capgròs
El recent reportatge publicat per Crític, signat pel periodista Roger Palà, ha posat sobre la taula una qüestió tan silenciada com rellevant: l’existència de centenars de milers d’habitatges infrautilitzats a Catalunya, un fenomen que sovint queda fora del debat sobre la crisi habitacional. “Quan parlem de solucions de la crisi de l’habitatge, sovint es fa referència a la necessitat de construir-ne més [...] Però hi ha un elefant a l’habitació al qual no es para atenció”, apunta Palà. Amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) actualitzades al novembre de 2024, l’article revela que fins a 429.000 habitatges catalans tenen un consum elèctric tan baix que només s’hi hauria fet vida entre un i tres mesos a l’any. El treball periodístic és un exercici valuós d’investigació que situa aquesta realitat al centre del debat públic, amb dades concretes i una lectura crítica del territori.
El reportatge detalla com aquest fenomen no es limita a segones residències en municipis turístics, sinó que també afecta ciutats metropolitanes i capitals de comarca, trencant tòpics sobre el perfil d’aquests habitatges. En el cas del Maresme, les xifres revelen un paisatge divers però preocupant. A Mataró, capital comarcal, s’hi detecten 4.232 habitatges amb un ús esporàdic (el 7,99% del parc total), mentre que a municipis com Premià de Mar (8,1% i 997 pisos), Vilassar de Mar (8,18%, 833 habitatges) o El Masnou (7,49%, 780 habitatges), les xifres també són elevades. Aquest patró es repeteix amb força a zones més turístiques o de segona residència, com Sant Pol de Mar (20,29%, 788 pisos), Pineda de Mar (18,4%, 2.998 pisos) o Malgrat de Mar (16,85%, 1.712 habitatges).
Les dades aportades per Crític també mostren una presència important d’infrautilització a municipis amb una forta pressió de demanda residencial. Calella, amb un 15,85% dels pisos infrautilitzats (1.689 habitatges), o Santa Susanna, amb un 19,24% (428 habitatges), exemplifiquen com aquesta realitat coexisteix amb dificultats d’accés a l’habitatge. “Una mirada atenta demostra que no és necessàriament així” que aquests pisos siguin exclusivament de segona residència, escriu Palà, alertant del potencial que tindria la mobilització d’aquesta bossa d’habitatges per alleugerir la crisi. En definitiva, l’informe de Crític constitueix una eina imprescindible per repensar les polítiques públiques d’habitatge des d’una perspectiva més integral i eficient, i obre un nou front de debat amb implicacions evidents per al futur del Maresme i de Catalunya.
Mataró ja ha obert 600 procediments
L’Ajuntament de Mataró continua impulsant actuacions decidides per mobilitzar els habitatges buits de la ciutat i incorporar-los al mercat de lloguer. Segons ha explicat la regidora d’Habitatge, Sarai Martínez, “la feina és constant i sistemàtica: disposem d’un equip tècnic format per inspectors i juristes que analitzen cas per cas, i ja hem obert 600 procediments”. El cens del 2020 indicava l’existència d’uns 1.600 pisos buits al municipi, una xifra que es manté com a referència mentre es treballa per detectar nous casos, especialment a partir de comunicacions de la Policia Local quan es produeixen ocupacions o incidències. “Quan sabem que un pis està buit, mirem d’iniciar un procediment per revertir aquesta situació”, ha afegit Martínez.
Un dels casos més destacats recentment ha estat la sanció imposada al fons vinculat a la Sareb, per la situació de descurança d’un edifici al carrer Jaume I. L’Ajuntament va multar amb 95.600 euros el propietari per l’incompliment del deure de conservació i rehabilitació de l’immoble, que suposava un perill per als veïns. “Aquesta sanció és un precedent important, perquè demostra que tenim eines per exigir responsabilitats als grans tenidors”, ha explicat la regidora. La resolució judicial, que dona la raó al consistori, suposa una victòria en la voluntat municipal de posar fi a l’infrahabitatge i garantir un ús adequat del parc existent.
La línia de treball, segons Martínez, no només és reactiva sinó també proactiva. “Volem fomentar la mobilització i que cada cop hi hagi menys habitatges sense ús”, ha afirmat. Actualment s’han detectat 160 habitatges susceptibles de ser mobilitzats, molts d’ells en mans de grans propietaris o entitats financeres. A més, l’Ajuntament té constància de 170 pisos turístics actius, i continua vigilant que no es produeixi una transformació abusiva d’habitatge residencial en allotjament turístic, que restaria oferta al mercat habitual. “L’objectiu és sumar habitatges, no perdre’n”, ha conclòs la regidora.
Les claus
- El 7,99% dels habitatges de Mataró té un consum elèctric molt baix: són 4.232 pisos
- El darrer recompte oficial de l’Ajuntament és força menor, de 1.600, i data del 2020
- Les inspeccions i procediments per pis tancat i barrat segueixen
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (3)