Capgròs
El mercat del lloguer a Mataró viu un moment especialment tens. La capital del Maresme, tradicionalment considerada més assequible que Barcelona, ha experimentat en els darrers anys un augment constant dels preus que està posant contra les cordes moltes famílies i joves que volen emancipar-se. Avui, trobar un pis per menys de 1.000 euros mensuals és gairebé una quimera, i en alguns barris els preus freguen o superen els 1.500 euros, una xifra que obliga a tenir sous elevats per poder-hi accedir.
Segons les dades recollides per portals immobiliaris i agències locals, zones com el Centre històric, l’Eixample o el barri de Peramàs són les que concentren els preus més alts. Es tracta d’espais cèntrics, ben connectats i amb serveis a tocar, la qual cosa els fa especialment atractius. Tanmateix, l’oferta és limitada i la demanda elevada, cosa que dispara els imports. Els pisos reformats o amb terrasses es lloguen ràpidament per entre 1.300 i 1.600 euros, sovint sense donar marge a la negociació.
En paral·lel, el front marítim i l’àrea de la Riera han esdevingut pols d’atracció per a famílies i professionals que busquen qualitat de vida i proximitat amb el mar. Aquí, els preus sovint superen els 1.500 euros mensuals en habitatges de tres habitacions, convertint-se en un luxe fora de l’abast de moltes butxaques. A més, la pressió del mercat turístic i els pisos d’ús temporal contribueixen a tensionar encara més el mercat de llarga durada. Dins d’aquest fenomen, destaca l’altíssima demanda als barris del Rengle i l’Havana, on es concentren moltes de les promocions noves de la ciutat. La seva ubicació privilegiada, a tocar del mar i amb serveis moderns, ha disparat l’interès tant de compradors com de llogaters. Però aquesta atractivitat té un preu: llogar un pis en aquestes zones pot superar fàcilment els 1.600 euros mensuals, situant-se molt per sobre de la mitjana de la ciutat.
D’altra banda, barris que històricament havien tingut rendes més moderades, com Cerdanyola o Rocafonda, també han experimentat increments notables. Tot i que encara es poden trobar opcions més assequibles, la tendència apunta a una homogeneïtzació a l’alça dels preus a tota la ciutat. Els veïns denuncien que cada vegada resulta més complicat renovar contractes sense pujades abusives i que molts acaben marxant a municipis veïns on el lloguer és més baix.
Un drama que fomenta desigualtats
Les entitats socials alerten que aquesta situació accentua les desigualtats i agreuja els problemes d’accés a l’habitatge, sobretot per a la població jove i per a famílies amb rendes mitjanes. L’exigència d’uns ingressos mínims de 1.500 o 2.000 euros mensuals per poder afrontar un lloguer amb garanties deixa fora una part important de la ciutadania.
Davant d’aquest escenari, des de l’Ajuntament s’apunten mesures com l’impuls de promocions públiques de lloguer assequible i la col·laboració amb cooperatives d’habitatge. No obstant això, el ritme d’execució és lent i insuficient davant l’urgència actual. Mentrestant, molts mataronins es pregunten si la ciutat acabarà sent un lloc només accessible per a qui pugui pagar sous d’elit, o si encara és possible preservar el dret a l’habitatge com un bé bàsic i universal.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (1)