Capgròs
Vivim una època marcada per una transformació tecnològica accelerada que, tot i obrir noves oportunitats, també genera inquietuds profundes. La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en àmbits cada cop més diversos —des de l’automatització industrial fins als serveis, passant pel món de la cultura i la creativitat— ha generat un debat intens sobre el futur del treball. Si en el passat la mecanització amenaçava principalment les feines manuals, avui assistim a una nova onada d’automatització que posa en risc ocupacions fins ara considerades eminentment humanes, com l’ofici d’il·lustrador. Aquesta preocupació, evidentment, no és exclusiva del món de la il·lustració, però sí que és un exemple clar i simbòlic del dilema al qual ens enfrontem: podem permetre que una eina creada per nosaltres substitueixi els treballadors culturals i artístics, eix fonamental d’una societat viva i democràtica?
Segons l’última enquesta de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC), un 64,4% dels il·lustradors veu la IA com un repte important per a la seva professió. Aquesta percepció no és cap exageració. Plataformes que generen imatges a partir de text, com Midjourney o DALL·E, permeten a qualsevol usuari obtenir il·lustracions en pocs segons, de manera gratuïta o a baix cost. Aquesta aparença de facilitat oculta, però, la desvalorització d’una feina que requereix anys de formació, sensibilitat artística i una profunda comprensió cultural i visual.
Una precarització endèmica
Els il·lustradors fa temps que pateixen una precarització estructural: el 68,4% ha de combinar aquesta professió amb altres feines per garantir uns ingressos mínims, i només un 5,7% considera que cobra un preu just per la seva feina. Si a aquest panorama ja fràgil hi sumem una tecnologia capaç de replicar —fins i tot d’imitar estils personals— amb una precisió creixent, ens trobem davant d’una amenaça directa a la supervivència d’aquest ofici.
La IA no genera de zero; beu de bases de dades massives, sovint alimentades amb imatges extretes d’internet sense permís ni retribució als autors originals. Aquesta apropiació de la creativitat aliena sense reconeixement ni compensació ha estat denunciada àmpliament per professionals del sector. Com alerta l’APIC, cal una regulació clara que protegeixi els drets d’autor i garanteixi que les noves tecnologies no es basin en l’espoli del treball creatiu.
D’altra banda, cal recordar que la IA no només posa en risc feines individuals, sinó que erosiona ecosistemes culturals sencers. Les feines creatives —entre elles, la il·lustració— contribueixen a la diversitat simbòlica, a la construcció d’identitats col·lectives i a la transmissió de valors. Quan l’art es deshumanitza, perd la capacitat d’interpel·lar, de transformar, de commoure. Per això, el debat no és només laboral, sinó també ètic i polític.
Aquest diagnòstic, amb tot, no és exclusiu dels il·lustradors. Redactors, músics, dissenyadors, traductors i altres oficis creatius s’enfronten a reptes similars. Fins i tot sectors com l’ensenyament, la salut o el dret veuen com part del seu treball pot ser automatitzat, sovint amb el risc de pèrdua de qualitat, empatia o justícia. Per això cal una resposta col·lectiva i estructural que no es limiti a cada gremi, sinó que situï la IA dins el debat general sobre el treball, la redistribució de la riquesa i el valor que donem a les activitats humanes.
Els il·lustradors catalans, malgrat les dificultats, es mostren optimistes i compromesos: un 79% vol seguir treballant en aquest ofici els pròxims cinc anys, i un 81,2% considera prioritària la lluita pels seus drets laborals. Aquest compromís, però, necessita el suport de polítiques públiques valentes que fomentin la cultura, protegeixin els drets d’autor i regulin l’ús de la IA amb criteris de justícia social.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (1)