La plaça de la Coca de Mataró és un dels nous espais urbans sorgits de la remodelació del front marítim mataroní, entre els carrers Lepanto i Sant Agustí, al voltant del qual s’hi han construït en els darrers anys pisos que s’han arribat a vendre per més de 400.000 euros. Tot i la seva ubicació privilegiada —a primera línia de mar i a tocar del centre i de l’Estació—, en els darrers mesos la zona dista força de ser idíl·lica per als seus residents.
Un grup de persones de perfil marginal i vulnerable, i en alguns casos conflictives, han pres l’espai públic: hi passen el dia i fins fa poc la nit bevent, drogant-se i ocupant les zones de joc infantil, orinen i defequen al carrer i, segons alguns veïns, arriben a amenaçar vianants i intentar robar a comerços i pàrquings de l’entorn. Quelcom que els ha posat en alerta màxima, fins al punt d'organitzar una protesta que va tenir lloc ahir dimecres al vespre per visibilitzar la situació.

Ocupant les zones de joc
“Fa mesos que la zona de l’estació i la plaça de la Coca s’ha convertit en un punt de conflicte permanent”
Tot i la preocupació veïnal, l’Ajuntament de Mataró assegura que la plaça i el seu entorn compten amb presència policial constant i una atenció especial dels serveis municipals. La regidora de Via Pública, Núria Moreno, reconeix que “la situació és complexa i no té una solució ràpida”, però defensa que “s’està treballant de manera transversal amb policia, Serveis Socials, Neteja i Sensellarisme” per abordar un problema amb “un fort component social, no només de seguretat”.
Segons Moreno, en el darrer any s’han realitzat prop de 290 actuacions policials, la majoria de caràcter preventiu, i s’han aixecat 79 denúncies i identificat 85 persones. “No estem davant d’un problema delinqüencial sinó sobretot de convivència”, apunta, i recorda que “les multes o la força no serveixen quan es tracta de persones amb addiccions o trastorns mentals; cal un treball social de fons”. Moreno destaca que la policia no pot actuar amb detencions o amb una força desproporcionada per casos que no es poden tipificar com a il·lícits penals.

El sector del front marítim entre els carrers Lepanto i Sant Agustí que pateix el problema. Foto: R.Gallofré
Veïns indignats: “No són persones vulnerables, són perilloses”
La tensió es va fer evident ahir dimecres 29 al vespre, quan una seixantena de veïns es van concentrar de forma espontània per denunciar la “situació d’inseguretat i degradació constant” que asseguren viure. A la trobada hi van assistir representants municipals, entre ells la regidora Núria Moreno, i va acabar amb moments de tensió després que alguns dels individus assenyalats pels veïns s’acostessin a increpar-los i amenaçar-los davant de tothom.
“No se’ls pot tractar com a gent desvalguda; tenen antecedents i venen amb altres objectius”
L'acció veïnal també va comptar amb la presència de José Casado, regidor de Vox, partit que ha portat la problemàtica que es viu a la plaça en diverses ocasions al Ple i també ha mantingut reunions amb els residents. Segons els citats veïns, el conflicte que es viu a la zona s’ha agreujat les darreres setmanes. “Al principi s’asseien als bancs, bevien i deixaven brutícia, però ara hi ha ocupació constant de l’espai públic, baralles, amenaces i fins i tot extorsions a comerciants i veïns”, relata un resident que prefereix mantenir l’anonimat per por de represàlies.

Un dels individus dormint en un banc
Els veïns critiquen que les administracions considerin aquest grup com a persones vulnerables. “No se’ls pot tractar com a gent desvalguda; tenen antecedents i venen amb altres objectius”. Denuncien casos d’agressions físiques, robatoris a trasters i garatges i situacions violentes. “Una dona del grup va ser agredida; quan vaig intentar ajudar-la, dues persones em van increpar i arraconar contra una paret. La policia va trigar un quart d’hora a arribar, però ja era la sisena vegada que venien aquell dia”, explica un veí, que lamenta que els agents "ser-hi, hi son, però no poden actuar amb contundència".
Els punts clau del cas
- Veïns denuncien amenaces, consum de drogues i robatoris, i alerten d’una “situació de por i degradació constant”.
- L’Ajuntament afirma que hi ha una “presència policial sostinguda” i gairebé 300 actuacions en un any, el 85% de les quals proactives.
- El consistori identifica el problema com un cas de “màxima vulnerabilitat social”, amb persones amb addiccions i trastorns mentals.
- Núria Moreno proposa un espai de diàleg amb representants veïnals i adverteix que “no hi ha solucions fàcils ni màgiques”.
- Els residents reclamen actuacions “abans que passi alguna desgràcia”.

Els veïns es queixen que els membres d'aquest grup defequen a la plaça
Robatoris, destrosses i por al carrer
“No deixem sortir els nens sols, i evitem passar per segons quines zones”
Tot i que la majoria d’incidències són de convivència, els veïns alerten que el conflicte va més enllà: relaten robatoris reiterats a pàrquings i trasters, trencament d’aparadors per sostreure caixes registradores i presència de venda de droga. “Ja no deixem sortir els nens sols, i evitem passar per segons quins carrers, fins i tot de dia.“Hem invertit molt per venir a viure aquí, volem aportar valor a la ciutat, però la situació se’ns està anant de les mans”, lamenta un altre resident.
Els veïns exigeixen presència policial continuada -que l'Ajuntament defensa que ja es duu a terme-, el tancament nocturn de la zona infantil i la reconfiguració de l’espai públic per evitar punts de conflicte. “No pot ser que hi hagi gent bevent i drogant-se a les deu del matí a les zones de joc i davant d’un centre educatiu (l’Escola Pia). Cal una actuació preventiva i decidida abans que passi una desgràcia”, alerten. “Ens diuen que no hi ha eines legals, però què més ha de passar? Que algú prengui molt de mal o hi hagi una agressió sexual?”, es pregunten.

La zona de jocs infantils de la plaça, presa per aquests individus
L’Ajuntament insisteix: no és un problema delinqüencial, sinó de convivència
La regidora Núria Moreno defensa que la plaça “és un espai amb molta mobilitat de persones” pel seu emplaçament estratègic, cosa que “genera complexitat en la convivència”. Assegura que s’hi treballa “des de fa anys” amb interlocució directa amb veïns i millores constants en neteja, il·luminació, jardineria, trànsit i disciplina comercial.
“És cert que darrerament hi ha una problemàtica més difícil d’abordar, però s'està fent amb una mirada transversal, coordinant Policia Local, Mossos, Serveis Socials i Sensellarisme”, explica. Tot i així, reitera que la presència policial és constant: “S’han fet gairebé 300 actuacions policials en un any, i el 88% han estat proactives, no per trucades veïnals. I d’aquestes últimes, el 40% provenen d’una sola persona”.

Un dels homes, dormint al carrer
Les frases de Núria Moreno
-
“No estem davant d’un problema delinqüencial sinó sobretot social i de convivència”
-
“S’han fet gairebé 300 actuacions policials en un any, i més del 85% han estat proactives.”
-
“Aquest problema té un fort component social. No tot passa per la policia, cal abordatge transversal”
-
“No hi ha solucions màgiques ni ràpides, però el treball conjunt amb serveis socials i policia està donant resultats”
-
“Hi ha qui vol utilitzar políticament aquesta situació, però no és un tema per fer política sinó per treballar-hi amb rigor”
Moreno recorda que només s’han detectat 21 delictes penals en cinc anys, una xifra “molt baixa” per parlar de delinqüència. “No podem enganyar ningú: no tot passa per la policia. Quan parlem de persones amb problemes de salut mental, addiccions o exclusió, les multes o la força no serveixen. Cal un treball social de fons", assegura la regidora, que constata que la majoria d'individus problemàtics que sovintegen per la zona són de la ciutat, i no pas arribats d'altres municipis.

Orinant en els contenidors de la zona
La responsable de Via Pública destaca que, gràcies a la coordinació entre serveis, les persones que pernoctaven habitualment a la plaça “ja no hi dormen”. “El treball està donant resultats, encara que sigui lent. Entenem la preocupació dels veïns, però no podem prometre solucions falses”, afirma. També proposa “obrir espais de diàleg” perquè cada bloc designi representants i estableixi una interlocució directa amb l’Ajuntament. “Només treballant plegats podrem trobar solucions reals a problemes que són, sobretot, socials”, conclou.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (3)