Capgròs
Sant Pol de Mar és una de les postals més reconeixibles del Maresme: cases blanques, cales petites, barques varades, carrers que baixen cap al mar i una primera línia de platja que encara conserva una escala humana difícil de trobar en altres punts de la costa barcelonina. Però entre aquesta imatge bucòlica i lluminosa s’hi amaga també una memòria més aspra: la de la Guerra Civil, la defensa de la costa i la por als atacs aeris i navals. A la platja de Can Villar, a tocar del litoral, es manté dempeus el fortí de la platja de Sant Pol, un búnquer que forma part del conjunt de construccions defensives que es van aixecar durant la Guerra Civil espanyola per protegir la costa davant possibles desembarcaments o incursions franquistes. La seva singularitat no és només històrica. També ho és paisatgística: pocs espais de memòria ofereixen una entrada tan directa al passat amb el Mediterrani al davant i una de les façanes marítimes més boniques del Maresme com a escenari.
El fortí de Can Villar és, per això, molt més que una resta de formigó. És una peça incòmoda i necessària del paisatge. Recorda que aquest litoral, avui associat al bany, al turisme familiar i a les escapades de cap de setmana, també va ser un espai vigilat, fortificat i preparat per a la guerra.
Una visita guiada per entendre Sant Pol i la Guerra Civil
La Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar va incorporar l’any 2021 les visites al fortí de la platja de Can Villar dins del seu catàleg de rutes guiades. L’objectiu és recuperar una part de la memòria històrica de la vila i explicar sobre el terreny com la Guerra Civil va deixar empremta a la línia de costa.
La visita transcorre pel litoral del poble i recorre la primera línia de platja mentre es contextualitzen els fets viscuts a Sant Pol i al conjunt de la costa del Maresme durant el conflicte. El punt central és el fortí de Can Villar, una construcció defensiva que permet entendre com es va organitzar la vigilància del litoral i quin paper van tenir aquests búnquers dins l’estratègia republicana. La força de l’experiència rau precisament en el contrast. El visitant camina per un entorn de platja, obert i aparentment tranquil, però el relat el situa en un moment en què el mar no era només paisatge: era també amenaça. Des d’aquest punt es pot imaginar la funció de control visual que tenien aquests espais, pensats per observar l’horitzó i reaccionar davant qualsevol moviment sospitós.
- Les visites guiades al fortí de la platja de Can Villar es fan durant la temporada 2026 el primer dissabte de cada mes al matí, amb l’excepció dels mesos d’agost i setembre, en què no hi ha visites programades.
- El preu és de 5 euros per persona i inclou un petit pica-pica en finalitzar l’activitat.
- La inscripció prèvia es pot fer a través de l’Oficina de Turisme de Sant Pol de Mar, trucant al 93 760 45 47 o escrivint a ofturisme@santpol.cat.
A més, l’Ajuntament també posa a disposició del públic una visita virtual a l’interior del fortí, una opció especialment útil per a qui vulgui conèixer l’espai abans d’anar-hi o per a persones que no puguin accedir fàcilment a la visita presencial.
La costa del Maresme, una línia defensiva encara visible
El fortí de Sant Pol no és un cas aïllat. Durant la Guerra Civil, el Maresme va formar part d’una extensa línia defensiva del litoral català. La possibilitat d’un desembarcament franquista i els bombardejos aeris i navals van obligar a reforçar la costa amb nius de metralladora, blockhaus, bateries, llocs d’observació i refugis.
Aquesta xarxa defensiva encara es pot resseguir avui en diversos punts de la comarca. La Ruta de Defensa de la Costa del Maresme connecta diferents vestigis conservats, alguns visitables i altres només observables des de l’exterior. Entre els punts destacats hi ha els blockhaus del Cavaió, a Arenys de Mar, comparables per tipologia al fortí de Sant Pol; els nius de metralladora de Montgat, el Masnou, Mataró o Santa Susanna; i les restes de bateries de costa a Montgat i Malgrat de Mar.
- A Mataró, per exemple, es conserven cinc fortins distribuïts entre la platja del Varador i el torrent de Vallgiró. Construïts l’any 1937, formaven part de la línia defensiva republicana i estaven pensats per allotjar nius de metralladores. Avui són una de les mostres més clares de com la guerra va ocupar físicament el front marítim de la comarca.
- Montgat també conserva espais d’un gran interès, especialment pels seus emplaçaments antiaeris i per la importància estratègica que tenia la seva situació, propera a Barcelona i al corredor litoral. A l’altre extrem del Maresme, Malgrat de Mar conserva restes vinculades a la defensa de la desembocadura de la Tordera, un punt considerat sensible durant el conflicte.
Refugis antiaeris: quan la defensa també es va construir sota terra
La Guerra Civil no només va transformar la façana marítima. També va modificar el subsòl de moltes poblacions. L’aviació franquista i els bombardejos navals van alterar la vida de rereguarda i van obligar la població civil a organitzar-se. A partir de 1937, la Junta de Defensa Passiva de Catalunya va coordinar la construcció de refugis antiaeris sota carrers i places. Aquests refugis havien de seguir criteris molt concrets: galeries situades a entre 8 i 10 metres de profunditat, túnels d’entre 1,80 i 2,20 metres d’alçada, accessos en ziga-zaga i capacitat per resistir l’impacte de bombes de fins a 100 quilos. Al Maresme se’n van construir a municipis com Arenys de Mar, Canet, el Masnou, Mataró, Calella i altres localitats.
El cas més emblemàtic és el refugi antiaeri del Parc Dalmau de Calella, avui visitable i integrat en rutes de memòria. Amb una galeria principal de 66 metres i tres túnels laterals, aquest espai permet entendre l’altra cara de la defensa: no la vigilància des de la costa, sinó la protecció de la població civil davant els bombardejos.
Un patrimoni que combina memòria, paisatge i turisme cultural
La visita al fortí de la platja de Sant Pol encaixa en una manera diferent de descobrir el Maresme. No és només una excursió de platja ni una ruta històrica convencional. És una experiència que combina memòria democràtica, patrimoni bèl·lic i contemplació del paisatge. Sant Pol ofereix un marc especialment potent per fer-ho. El fortí es troba en un entorn d’una bellesa indiscutible, però el relat de la visita evita que el paisatge es converteixi només en postal. El converteix en document. Cada espitllera, cada mur i cada angle visual recorden que la costa va ser un espai de tensió, vigilància i supervivència.
Per això, el fortí de Can Villar és un dels vestigis més singulars de la Guerra Civil al Maresme. Perquè es pot visitar, perquè conserva una presència física molt clara i perquè obliga a mirar Sant Pol de Mar d’una altra manera: no només com una de les localitats de platja més bucòliques i buscades de la comarca, sinó també com un escenari on la història contemporània continua present, arran d’aigua. Visitar-lo un cop al mes és una oportunitat limitada, però també una manera pausada i respectuosa d’acostar-se a un patrimoni que no sempre ha estat prou visible. En una comarca acostumada a mirar el mar com a espai de lleure, el fortí de la platja de Sant Pol ens recorda que, durant uns anys, aquell mateix horitzó també va ser una frontera de por.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris