Queralt Bertran: “Ser capitana és un orgull, ho faré a la meva manera”

Queralt Bertran fa un altre pas endavant en una trajectòria que sempre ha anat lligada al CN Mataró. Mataronina, formada a la pedrera i ja plenament consolidada al primer equip, aquesta temporada assumirà la capitania després de l’adéu de Clara Cambray. Ho farà amb només 21 anys —en farà 22 al novembre— i en un equip que acaba de proclamar-se campió de Lliga però que torna a renovar peces per continuar discutint els títols als grans del waterpolo estatal i europeu.

La capitania coincideix, a més, amb el moment en què Bertran comença a treure el cap amb continuïtat a la selecció espanyola absoluta. Encara se sent una nouvinguda, admet que pateix quan arriben les convocatòries i evita situar-se abans d’hora en l’horitzó olímpic de Los Angeles 2028. És una Queralt diferent de la que temps enrere «ho volia tot al moment»: ara reivindica el treball diari, la paciència i la necessitat d’entendre que en l’esport d’elit no tot depèn d’una mateixa.

Capitana del CN Mataró. Què significa?
És un orgull. Al final he crescut aquí, a Mataró, i tot ho he fet a Mataró. Agafar aquest rol per a mi és un honor, és molt important i ho afronto amb moltes ganes. És veritat que potser ja es veia venir una mica quan la Clara va dir que ho deixava, perquè soc de les jugadores que porta més temps al primer equip i soc de Mataró. Jo, encantada de la vida. Sap greu perquè, al final, això també significa que hem perdut la Clara i la trobarem molt a faltar, però estic molt contenta d’assumir-ho.

Què has après de la Clara?
La Clara sempre ha estat una persona molt propera en tots els aspectes, tant amb la gent de fora com amb l’equip. Ha estat una peça molt clau per a la unió del grup i això és amb el que més em quedo d’ella. Amb tot el que ha fet per unir-nos i també per ensenyar a tota la gent que venia de fora què era Mataró, perquè s’hi impliquessin i s’hi sentissin bé. Per a mi això és el que la feia especialment important.

Seràs una capitana diferent?
Som persones molt diferents. I precisament per això trobarem molt a faltar la Clara, perquè ella era única. Jo no seré tan xerraire com ella, segurament, ni tindré aquest punt tan seu que tenia. Però ho faré a la meva manera. I també aniré aprenent. Al final m’agafa jove i crec que puc anar aprenent amb els anys. Estic encantada d’assumir-ho.

La identificació de l’equip amb la ciutat serà la mateixa?
Jo crec que sí. Al final vivim de la ciutat i de l’estima cap a Mataró. Som un club petit, en una ciutat petita si ens comparem amb segons quins rivals, i competim contra ciutats molt grans i clubs molt grans. Per això era tan important el rol que feia la Clara, d’ensenyar Mataró i aconseguir que tothom se n’enamorés. Hi ha gent que acaba quedant-se aquí perquè s’enamora de la ciutat, no tant pel que pugui oferir econòmicament el club, perquè hi ha molts altres clubs que poden oferir més coses. Nosaltres no podem lluitar amb això i, a vegades, el que venem és precisament aquest sentiment de club i aquest sentiment de ciutat. Per això és molt important que a la gent que ve de fora se li ensenyin aquestes arrels.

Sou les vigents campiones de Divisió d’Honor. Això pesa?
Potser una mica de pressió sí que se’ns acaba posant perquè, al final, venim com a campiones de Lliga. Però crec que hem de treballar aquest any igual que vam fer l’any passat: amb una mica aquesta perspectiva de formiga, sense fer gaire soroll i anant treballant per arribar a competir per tot. És veritat que aquest any el Sabadell també ha fet molts esforços i s’ha reforçat molt, i això fa una mica de respecte. Però nosaltres també continuem canviant l’equip i intentant millorar-lo perquè volem continuar lluitant per tot.

El Sabadell s’ha reforçat molt. Tornarà a ser David contra Goliat?
Sí, el Sabadell ha tornat a fer de les seves, com fa sempre. Crec que aquest any pot tornar a ser una d’aquelles antigues batalles. El petit Mataró contra el Sabadell. Però nosaltres, al final, som un equip molt jove i no deixem de voler-ho tot. Aquesta ambició la tenim nosaltres i també la tenen les jugadores que han arribat. I crec que això també ens pot fer molt fortes. 

L’entesa entre el grup i el duet Dani Ballart i Elena Padilla és una de les claus de l’equip?
Hi ha molt de feeling. Al final és un esport bastant petit i tampoc ens podem permetre tenir gaires batalles entre nosaltres. Hi ha molt bon rotllo i molta comunicació, tant de l’staff cap a nosaltres com de nosaltres cap a l’staff. En Dani és exjugador de waterpolo, en sap moltíssim i ens ensenya moltes coses. Tàcticament està molt preparat i sap gestionar molt bé els partits importants. I l’Helena és una persona molt vinculada al CN Mataró, coneix tota la gent de la pedrera i moltes de nosaltres hem crescut amb ella. Està darrere d’en Dani, però també l’ajuda moltíssim. Crec que es complementen molt bé.

Parlem de la selecció. Com va? Ja t’hi sents consolidada?
Jo encara soc una ‘novata’ en tot això. Espero poder anar consolidant el meu nom, però encara costa i segurament encara pateixo bastant amb les llistes. A poc a poc, amb treball, intento arribar a un moment en què no hi hagi dubtes a l’hora de posar el meu nom. Després, si he d’anar o no a una competició, això ja s’anirà veient segons les concentracions i segons cada moment. Però el que vull és que no es dubti del meu treball ni que es dubti d’incloure’m per als entrenaments i les concentracions. Primer vull consolidar això.

Penses en Los Angeles 2028? 
Quan era més petita ho volia tot i no era conscient de tot el que costava aconseguir-ho. Però cada vegada intento valorar més el dia a dia, perquè al final és molt difícil estar aquí. Posar-me molta pressió ja sé que no em funciona i no em va bé, perquè ja ho he comprovat. Anar dia a dia em dona més llibertat i més tranquil·litat, i és el que intento fer sempre que soc aquí. També he après que no tot depèn de mi, i això és complicat. Al final arriben tretze o catorze jugadores i no hi ha lloc per a tothom.

Com veus les joves rere teu?
A veure, cadascuna ha de marcar el seu nom i fer el seu camí. Però jo crec que el club ha fet molt bona feina amb bastantes generacions i que això s’està veient com per exemple la del 2006 amb la Gurri i la Claveria. O les que venen i vindran.

Com és la Queralt fora de l’aigua?
Em costa bastant desconnectar del waterpolo, però sempre m’obligo una mica a fer-ho. Al final hi dediquem moltes hores i, si no et permets descansar, després també és molt complicat estar al cent per cent quan realment ho has d’estar. Intento fer molta vida social amb la gent de Mataró i també molta vida amb la gent del meu equip. Les companyes són la meva segona família.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta