Barcelona vol menys busos al centre, la via preferida dels maresmencs per arribar a la capital

El futur de la mobilitat metropolitana passa per reduir la presència d’autobusos interurbans al centre de Barcelona. Així ho ha assegurat la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, en una entrevista a El País, on defensa que “el nombre d’autobusos interurbans que arriben al centre s’ha de reduir dràsticament” i aposta per crear grans intercanviadors als accessos de la ciutat. La proposta arriba, però, en un moment de màxima dependència del bus al Maresme, on milers d’usuaris han abandonat el tren per la manca de fiabilitat de Rodalies.

Segons explica Bonet, cada dia unes 270.000 persones entren i surten de Barcelona en autobús, una xifra que ha crescut de manera significativa arran de la crisi ferroviària. Les expedicions han passat de 6.000 a 7.000 diàries, consolidant el bus com una alternativa cada cop més utilitzada.

El Maresme, cada cop més dependent del bus

Aquesta realitat es viu amb especial intensitat a Mataró i al conjunt del Maresme, on el bus interurbà s’ha convertit en la principal alternativa a Rodalies. La pèrdua de confiança en el servei ferroviari —accentuada pels episodis de caos d’aquest any— ha provocat un trasllat massiu d’usuaris cap a la carretera.

El resultat és visible en el dia a dia: freqüències de fins a cinc minuts en hora punta, autobusos reforçats i vehicles plens que sovint deixen passatgers a terra. Tot i l’augment constant del servei, la demanda continua superant la capacitat disponible.

Les dades ho corroboren: les principals línies entre Mataró i Barcelona han superat els 2 milions de passatgers anuals, amb creixements sostinguts de doble dígit. Però aquest increment no respon a una aposta planificada, sinó a una fugida del tren. Més enllà de la capital de la comarca, a altres punts com a l'Alt Maresme la situació també s'ha fet insostenible amb busos plens a vessar. 

Barcelona vol reordenar el sistema

Davant aquest escenari, que es repeteix amb els busos originaris d'altres comarques de l'entorn metropolità, l’Ajuntament de Barcelona planteja un canvi estructural. La proposta de Laia Bonet passa per crear noves estacions intermodals subterrànies en punts estratègics com la Sagrera, plaça Espanya o la Diagonal, amb l’objectiu de facilitar la connexió amb metro i tramvia.

La idea és clara: evitar que els autobusos arribin fins al centre i redistribuir els fluxos en els accessos de la ciutat. Això implicaria, per exemple, que moltes línies deixessin de tenir parada a zones com plaça Universitat (destí final de les línies de Mataró, per exemple) o Gran Via.

Un límit físic difícil de superar

Tot i els reforços constants, el model del bus té un límit estructural. Un tren pot transportar centenars de persones per trajecte, mentre que un autobús només en pot assumir unes desenes. Substituir el ferrocarril implica multiplicar vehicles, ocupació viària i recursos fins a nivells difícils de sostenir.

Aquesta realitat ja s’ha fet evident al Maresme, on l’augment de busos no ha evitat el col·lapse en episodis recents. Ni tan sols amb reforços extraordinaris s’ha pogut absorbir tota la demanda.

Una contradicció metropolitana

El plantejament de Barcelona obre interrogants per a territoris com el Maresme. Mentre la capital vol reduir la pressió dels autobusos al centre, els maresmencs depenen més que mai d’aquest sistema per arribar-hi. La mateixa Laia Bonet defensa que el bus és una eina “flexible i escalable”, però també reconeix la necessitat d’infraestructures per fer-lo viable a llarg termini.

Mentrestant, al Maresme, la situació és clara: el bus s’ha consolidat com a refugi davant la crisi ferroviària, però també ha evidenciat les seves limitacions. Sense un servei de Rodalies fiable, la mobilitat queda atrapada en un equilibri fràgil, on la carretera assumeix una demanda que no pot sostenir indefinidament.