Els economistes situen Rodalies com el principal problema del país

Els economistes catalans ho tenen clar: el principal fre per a l’economia del país no és tant el context internacional com els problemes interns, amb el servei de Rodalies al capdavant. Així ho conclou una enquesta del Col·legi d’Economistes de Catalunya, que situa la xarxa ferroviària com el pitjor valorat de tots els factors analitzats, amb una nota d’1,9 sobre 10.

Tot i que el degà de l’entitat, Carles Puig de Travy, adverteix que la guerra a l’Iran pot provocar una desacceleració econòmica, insisteix que “el futur de l’economia catalana dependrà més del que fem nosaltres”. I en aquest sentit, el diagnòstic és clar: el dèficit d’infraestructures —i especialment Rodalies— és el principal llast.

Una problemàtica especialment greu al Maresme

Si aquest és el panorama general, al Maresme la situació encara es complica més. La línia R1 de Rodalies, columna vertebral de la mobilitat ferroviària de la comarca, acumula des de fa anys incidències constants, retards i una manca de fiabilitat que afecta milers d’usuaris cada dia.

A les mancances estructurals de la xarxa —infrafinançament, falta de manteniment i inversions insuficients— s’hi suma un factor diferencial: el traçat de la via arran de mar. Aquesta singularitat, històrica però cada cop més qüestionada, exposa la infraestructura a temporals i fenòmens meteorològics adversos que sovint provoquen interrupcions del servei.

Aquest escenari ha reobert de forma recurrent el debat sobre el futur de la línia: protegir el traçat actual, traslladar la via cap a l’interior o fins i tot soterrar la R1 en alguns trams. Tot i això, cap d’aquestes opcions s’ha acabat concretant, i el debat s’allarga sense solucions definitives.

Impacte econòmic i social

Els economistes alerten que una infraestructura deficient com Rodalies no només genera molèsties als usuaris, sinó que té un impacte directe sobre l’economia. Retards i incidències redueixen la productivitat, dificulten la mobilitat laboral i resten competitivitat al territori.

En el cas del Maresme, aquesta situació es tradueix en una pèrdua de qualitat de vida per als passatgers habituals, molts dels quals depenen de la R1 per desplaçar-se diàriament a Barcelona o altres punts de l’àrea metropolitana.

Sense solucions a curt termini

Malgrat el consens creixent sobre la necessitat d’actuar, els economistes també es mostren escèptics sobre la capacitat de revertir la situació a curt termini. La manca d’inversions en Rodalies i la complexitat de les decisions pendents fan preveure que els problemes persistiran.

Mentrestant, al Maresme —com a la resta del país— els usuaris continuen patint un servei irregular de Rodalies que s’ha convertit, segons els experts, en el millor exemple de com una mala infraestructura pot frenar el desenvolupament econòmic i el benestar col·lectiu.