Capgròs
Al lateral del Parc Central Vell de Mataró, entre arbres centenaris -com els pocs eucaliptus monumentals que encara s'aguanten- i camins trepitjats per generacions de veïns, s’hi amaga un dels elements patrimonials segurament més desconeguts —i alhora més antics— de la ciutat: el monument a Josep Anselm Clavé. Erigit l’any 1911 gràcies a l’impuls d’un grup de mataronins que es van constituir com a Comissió Pro-Clavé, aquest bust de bronze sobre pedestal de marbre no només homenatja una de les figures clau de la cultura catalana del segle XIX, sinó que també representa la voluntat ciutadana de mantenir viva la memòria col·lectiva. De ben segur que la majoria de mataronins que van i venen no hi ha reparat, en que el senyor 'Anselmo' -durant mollts anys duia el nom castellanitzat- ve de tan antic.
El Mestre Clavé el trobem al cantó de llevant del Parc, en el camí cap a la Casa del Negrito -monument monument icònic per excel·lència del parc- i en un lateral on els busts recorden mestres musicals catalans quasi com els americans van esculpir els seus pares fundadors i mítics en aquella muntanya que porta per nom Rushmore. Cap és més antic que en Clavé però també hi trobem Pau Casals, Juli Garreta, Lluís Millet o Pep Ventura. Fan bona colla, tots!
El bust de Clavé
El bust és una rèplica fidel de l’escultura original que Joan Roig Solé va realitzar el 1874, poc després de la mort de Clavé, i que es conserva al Centre de Lectura de Reus. A Mataró, l’obra s’insereix en un mur esglaonat de pedra que li atorga solemnitat i permanència, tot creant un petit espai de recolliment que, malauradament, sovint passa desapercebut entre els visitants del parc. Tanmateix, aquest bust és el monument commemoratiu més antic de la ciutat i, malgrat la seva discreció, carrega un pes simbòlic immens.
Aquest passat 2024 ha estat l’any idoni per redescobrir-lo. Amb motiu del bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé (1824–1874) i el 150è aniversari de la seva mort, Mataró ha participat activament en les celebracions de l’Any Clavé, una commemoració d’àmbit nacional que ha reconegut la importància del mestre com a músic, polític i impulsor del moviment coral popular a Catalunya. I ha estat precisament aquest monument, aparentment oblidat, el lloc escollit per iniciar els actes commemoratius a la ciutat. El mes d’abril, una emotiva cerimònia va tenir lloc davant el bust: paraules de record, lectures i música coral —com no podia ser d’altra manera— van donar forma a un acte que va servir per evocar la figura de Clavé i presentar la Comissió Ciutadana de l’Any Clavé a Mataró. Un dels moments més destacats va ser la interpretació d’El Cant del Poble, amb música d’Amadeu Vives sobre un poema de Josep Maria de Sagarra, basat en una melodia de Clavé. L’acte no només va retre homenatge al passat, sinó que també va reafirmar la vigència del seu llegat en el present.
Però, per què és tan important Clavé? La resposta es troba en la seva visió transformadora. Fundador el 1850 de La Fraternitat, la primera societat coral de l’Estat, Clavé entenia la música com una eina pedagògica i social per apropar la cultura a les classes treballadores. La seva obra no era només estètica, sinó política i inclusiva. Amb un esperit republicà i progressista, va imaginar una societat cohesionada mitjançant l’educació musical i l’associacionisme. El moviment claverià, estructurat més endavant sota l’Associació Euterpense, es va expandir ràpidament i va arrelar profundament en tot el territori català.
Mataró no en va quedar al marge. L’eco de la seva influència hi va calar de manera significativa, i la decisió de dedicar-li un monument ja el 1911 n’és una prova evident. En un moment en què el país encara buscava consolidar els seus referents culturals i identitaris, la ciutat va reconèixer en Clavé un model de compromís i humanisme que valia la pena immortalitzar.
Més d’un segle després, aquest bust roman en silenci. No té plaques explicatives modernes, ni crida l’atenció dels qui passegen pel parc. El bust de Clavé ens recorda que la cultura popular i la memòria històrica no són incompatibles, sinó que es complementen i s’enforteixen mútuament. També ens interpel·la com a ciutadans: sabem prou bé qui som i d’on venim? Ens reconeixem en els valors que figures com Clavé van defensar fa més de cent anys? L’Any Clavé ha estat una oportunitat per actualitzar un llegat que no ha envellit. La música coral, l’associacionisme i l’ús de la cultura com a eina de cohesió social continuen essent vigents en una societat diversa i plural com la nostra. I el monument a Mataró n’és un símbol físic i visible, si bé massa sovint oblidat. El repte és fer-lo parlar, fer-lo cantar, com ho feien els cors claverians: no per nostàlgia, sinó per recordar-nos que la cultura compartida és un dels pilars més sòlids per construir futur.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris