Can Cruzate, la fitxa clau pendent del tauler de Mataró

Fa gairebé 1.000 metres quadrats i està en una de les millors ubicacions del centre històric de Mataró. És una illa estratègica des de tots els punts de vista -urbanístic, social, cultural, econòmic- i ha estat objecte de repetits projectes, concursos d’idees i promeses. A les hemeroteques, es perd el nombre fins i tot de plànols i renders amb equipaments que s’hi havien d’alçar i al còmput de propietats tant de PUMSA com de l’Ajuntament hi consta, amb importància comptable. Tot això és Can Cruzate, un d’aquells noms que sempre torna perquè mai se’n va del tot. Una illa de cases, buida en la majoria del sector per dins i que porta 20 anys apuntalada que, quan segurament ningú se l’esperava, el dia que començaven Les Santes, va tornar de cop a sobre la taula.

Al mig de l’eix entre places i a tocar de l’Ajuntament, és un sector més que estratègic

L’Ajuntament de Mataró va restringir l’accés al tram del carrer d’en Palau comprès entre el número 31 i la plaça Gran, com a mesura preventiva davant del risc estructural detectat a l’illa de Can Cruzate. El deteriorament de l’edificació havia obligat a limitar l’ús públic de l’espai afectat i a preparar actuacions d’urgència perquè l’edifici no pateixi més deteriorament. L’alerta es va activar divendres 25 de juliol, coincidint amb la celebració de la Nit Boja de Les Santes, i va obligar a aplicar mesures de seguretat extraordinàries per evitar riscos. Durant les hores de màxima afluència de públic es va reduir l’aforament permès al centre de la ciutat i es va tancar l’accés a la plaça de l’Ajuntament. La Policia Local, amb el suport d’altres cossos i seguretat privada, va reforçar el dispositiu per garantir la seguretat dels assistents.

Segons va informar el consistori, les patologies estructurals detectades afectaven les parets interiors de la finca, que ja presentava deficiències prèvies i es trobava majoritàriament desocupada. La propietat de l’immoble és compartida entre l’Ajuntament i l’empresa municipal PUMSA. Les fortes pluges de la primavera i especialment de les del juliol podrien haver afeblit encara més les parets internes i l’estabilitat de l’estructura i dels estintolaments provisionals.

L’illa de Can Cruzate consta d’onze cases diferents, la majoria deshabitades i en un estat fluix de conservació, però amb alguns elements arquitectònics d’interès. La més gran d’aquestes finques és precisament la que dona nom a l’illa, també coneguda com a Cals Notaris, que té una interessant façana amb 8 finestrals amb arcs neogòtics. Ningú no dubta de la càrrega històrica de l’indret, ja que els dos carrers principals de l’antiga vila romana d’Iluro es creuaven allà mateix. També amb la fi de l’època medieval, es vertebrava des d’aquesta cruïlla l’inici de l’expansió de Mataró, que al segle XVIII ja és la segona ciutat de Catalunya, rivalitzant en importància amb Barcelona. Els immobles de l’illa de Can Cruzate han allotjat, al llarg del temps, edificis d’ús públic com la Casa de la Vila, l’escrivania, les carnisseries, el forn de pa comunal o l’Escola d’Arts i Oficis.

L’estiu del 2025 Can Cruzate ha tornat a ser notícia a Mataró. No pas per la definició del seu futur, sinó per les obres d’urgència que s’hi estan fent per garantir la seguretat de les façanes i del carrer d’en Palau, tancat al pas de vianants per risc de despreniments. La propietària de bona part de l’illa, l’empresa municipal PUMSA, ha assumit un pla d’actuacions en quatre fases: massissat de tots els forats, apuntalament amb gunitat i puntals metàl·lics, projectar morter de ciment per donar solidesa i, finalment, col·locar un andamiatge estructural que subjecti les façanes. Els treballs s’han dividit en dues etapes: una primera, que s’ha volgut enllestir abans de mitjans d’agost, i una segona, a llarg d’aquest setembre.

Situada a la cruïlla neuràlgica d’Iluro, l’àrea està documentada com d’interès arqueològic

Segons explica la regidora de Mataró Segura i presidenta del consell d’administració de PUMSA, Núria Moreno, “el primer objectiu és garantir la seguretat de tot el conjunt i poder reobrir el carrer quan un informe tècnic acrediti que no hi ha perill per a la ciutadania”. Els informes que van desencadenar el tancament són del 24 i 25 de juliol de 2025, i apunten que la situació estructural de l’illa feia imprescindible una intervenció immediata. “Sempre hem fet manteniment i reforços puntuals —recorda Moreno—, però el risc detectat aquest estiu ens ha obligat a actuar amb contundència”.

Aquest tipus d’actuacions no són noves a Can Cruzate: ja n’hi havia hagut el 2007, el 2012 i el 2021, sempre amb l’objectiu d’evitar l’ensorrament de façanes i mantenir el caràcter del casc antic. Però aquesta vegada el risc era més elevat i s’ha optat per un dispositiu més complet i car. El compromís municipal és reobrir el carrer d’en Palau cap a finals de setembre, coincidint amb la finalització de la darrera fase de les obres.

Però què va passar, al juliol, perquè d’un dia per l’altre s’hagués de barrar el pas de Can Cruzate i s’arribés via procediment administratiu a ordenar a l’única propietària privada que hi queda, amb residència i negoci, a marxar? Una inspecció prèvia a uns treballs arqueològics que s’hi havien de fer va detectar deficiències i perills. “El perill és circumscrit sempre a l’interior de l’illa, però vam veure que no s’hi podia treballar per seguretat pel que vam haver d’activar les feines que s’hi han estat fent i que quan acabin permetran que es puguin fer els treballs arqueològics”, diu Moreno.

Situada a la cruïlla neuràlgica d’Iluro, l’àrea està documentada com d’interès arqueològic

La propietària privada de l’illa, obligada d’un dia per l’altre a tancar la seva popular perruqueria, ha fet al·legacions al procediment que la va fer tancar. Se suposa que a finals de setembre, enllestides les obres de reforç, podrà reobrir. En paral·lel i al llarg dels anys, l’Ajuntament hi ha mantingut diferents converses per adquirir l’única parcel·la de la finca que no és pública, encara. Els tractes no han arribat mai a bon port.

Si el futur de Can Cruzate és complex és, sobretot, perquè sota les seves runes s’hi amaguen restes d’un jaciment romà excepcional, el d’Iluro. En una part ja està documentat un hipogeu o una carbonera, per exemple, o una antiga font. Entre el setembre i el desembre del 2008 es va excavar una part de la finca, i s’hi van documentar les restes d’una domus —una casa senyorial romana— que ocupava una illa sencera a la ciutat d’Iluro.

Els arqueòlegs van trobar-hi un atri amb un impluvium —un estany central envoltat de porxo— conservat fins a mig metre d’altura, amb els revestiments originals impermeabilitzants i les marques de les columnes que sostenien el sostre. També mosaics de tessel·les blanques i negres, paviments d’opus signinum amb pedres volcàniques negres poc habituals i estucs pintats en vermell, groc, verd i negre.

L’illa és una de les últimes mostres de l’arquitectura de la ciutat vella

La casa va estar habitada als segles I i II dC, i es va abandonar definitivament al segle V dC. Posteriorment, al solar s’hi van fer fosses per extreure argila i un mur construït amb tècnica opus africanus, rara al nord-est peninsular. Entre el material recuperat, ara en procés de custòdia al Museu de Mataró, hi ha peces úniques: una gerra de vidre sencera, un fragment de vas amb la inscripció “PETRUS” —considerada una de les primeres mostres de cristianisme a la ciutat—, un braçalet de bronze, una agulla d’os decorada amb un Silè, una llàntia metàl·lica i més d’una trentena de monedes.

Per als experts, la domus de Can Cruzate és una de les troballes més importants d’Iluro. Tot plegat obliga qualsevol projecte de futur a compatibilitzar construcció i preservació patrimonial, un repte que ja va frenar intents anteriors de desenvolupament urbanístic.

Més enllà del subsòl, Can Cruzate té valor en superfície. Tal com va escriure l’historiador de l’art Gener Salicrú als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, aquesta illa és “una de les últimes de la ciutat vella que es conserva sense incisions de l’arquitectura contemporània”, amb edificis que expliquen l’evolució urbanística del segle XVI fins al XX. En aquest perímetre hi vivien famílies benestants, i encara avui s’hi poden veure casals barrocs amb grans portalades i finestrals de pedra, balcons de ferro forjat i murs esgrafiats. També destaca la gran concentració de rajoles decoratives sota els balcons, superior a la d’altres nuclis històrics de Catalunya.

Aquest patrimoni arquitectònic, sovint desprotegit en comparació amb monuments majors, ha estat reivindicat per veus com Salicrú: “A Can Cruzate tenim l’oportunitat de concentrar en una sola illa la història de l’arquitectura del segle XVI al XXI; seria una pèrdua irreparable deixar-la desaparèixer”.

L’Ajuntament de Mataró porta un quart de segle intentant definir el futur de Can Cruzate. Ha convocat dos concursos d’idees i ha tingut fins a dos projectes sobre la taula, que no es consideren vinculants a dia d’avui però sí orientatius.

El primer intent seriós de definir el futur de Can Cruzate va arribar el 2005, quan PUMSA va convocar un concurs d’idees. S’hi van presentar 47 propostes, i la guanyadora va ser ‘Tall’. La proposta es basava en el manteniment del teixit urbà dels carrers d’en Palau i de Santa Maria i el nou replanteig del traçat del Carreró i del front de la plaça de l’Ajuntament; la creació d’un nou equipament a la plaça de l’Ajuntament de 1.500 m2; l’aparició d’un nou espai públic amb vocació de pati, vinculat directament al Carreró i al nou equipament públic; i la incorporació d’una porxada a la cantonada entre el Carreró i el carrer de Santa Maria. Atès que es conservaven part dels elements arquitectònics interessants d’algunes façanes, l’illa manetnia un aspecte similar i la meitat del sector continuava corresponent a habitatges (uns 18 habitatges en 1.300 m2) i comerços (320 m2).

Tot i haver estat adjudicat el 2006, el projecte va quedar aturat per un doble motiu: la crisi econòmica amb l’esclat de la bombolla financera i amb la crisi econòmica d’ajuntaments com el local, i la troballa arqueològica de la domus el 2008, que obligava a replantejar-ho tot.

Una dècada després, l’Ajuntament va convocar un altre concurs dins el Pla Estratègic Mataró 2022 quan elaborava el Pla d’Impuls del Centre. El guanyador va ser “Mataró, ciutat ideal”, de Jordi Henrich Monràs, que apostava per un casc antic totalment per a vianants, amb nous aparcaments dissuasius i millores de connexió urbana. És divertit llegir-se la proposta que va guanyar el PIC perquè proposava una estació d’autobusos a Can Fàbregas o el soterrament de les vies del tren, autèntics anatemes locals.

A Can Cruzate s’hi ha plantejat equipaments, habitatges o fins i tot l’enderroc parcial

El jurat va valorar el projecte d’Henrich Monràs com el millor dels cinc presentats, però també va mostrar el seu entusiasme per Centrum, d’Ariadna Perich, ja que consideraven que ofereix la millor proposta respecte a l’eix Ajuntament-plaça de l’Ajuntament-Can Cruzate-Plaça Gran. Aquest sector ja llavors es veia clau per al reimpuls del casc antic, i el que proposava ‘Centrum’ era situar la Casa de la Cultura Popular a Can Cruzate.

Seria un edifici singular que acolliria les figures i comparses, que oferiria un mirador al casc antic i al mar, que també permetria visitar les restes arqueològiques que amaga el solar i que alhora serviria per donar usos i serveis al mercat del Rengle de la plaça Gran. La proposta ‘Centrum’ també preveia permeabilitzar la planta baixa de l’Ajuntament per connectar millor la plaça amb La Riera, i mantenir els usos gastronòmics de la plaça Gran, amb la possibilitat de fer ús de l’edifici dels antics jutjats, que bordeja la plaça per la banda de llevant.

Cap de les dues propostes es va executar, però van deixar clara la centralitat estratègica de Can Cruzate per a la revitalització del centre històric.

El futur de Can Cruzate encara està obert, però les línies de debat semblen clares.

1. Equipament cultural o ciutadà: reprendre idees com la resultant del Concurs d’Idees del PIC, que hi combinava tres tipus d’usos diferents com la Casa de la Cultura Popular, un centre d’interpretació de la domus romana o un espai polivalent vinculat al comerç i la restauració de la plaça Gran.

2. Habitatge i comerç: seguir l’esperit del projecte “Tall de dues dècades enrere”, amb una combinació de residència i activitat econòmica, però adaptat a les exigències patrimonials actuals i estant d’acord amb el planejament vigent.

3. Espai públic obert: l’opció que defensa Junts, guanyant una plaça nova al centre històric, amb la preservació de façanes i elements singulars i que alhora faci d’esponja d’aquest epicentre d’activitat social, econòmica, cultural i d’oci.

Sigui quina sigui la tria, la regidora Ruiz ha deixat clar que “durant aquest mandat hem de dibuixar la idea de futur. El POUM marcarà el full de ruta i serà a l’inici del proper mandat quan podrem compartir una proposta clara amb la ciutat”.

Mataró està obligat a combinar el patrimoni històric amb les actuals necessitats

Després de l’ensurt de Les Santes, el tauler del Centre de Mataró segueix allà on era, amb una fitxa que reclama atenció. Can Cruzate és, alhora, un problema i una oportunitat. Problema, perquè acumula dècades d’incertesa, runes i obres d’urgència que posen a prova la paciència veïnal. Oportunitat, perquè pocs espais del casc antic de Mataró tenen una càrrega tan intensa d’història, patrimoni i centralitat urbana.

Entre la domus romana d’Iluro, les cases barroques i modernistes, els dos concursos d’idees frustrats i els debats actuals sobre enderrocar o equipar, Can Cruzate simbolitza la dificultat de gestionar la memòria històrica i les necessitats de la ciutat contemporània. Un contrast en el que, també, Mataró sembla especialment abonada.

El 2025 i el 2026 (abans d’un 2027 electoral) podrien ser els anys que marquin un punt d’inflexió si es fes cas al Pla de Mandat. Les obres de seguretat són només un preludi. La veritable obra pendent és la decisió col·lectiva sobre què ha de ser Can Cruzate: un espai de memòria, un motor comercial, un nou equipament cultural, una plaça oberta... o una síntesi de tot plegat. El temps dirà si, finalment, a la tercera va la vençuda.