Capgròs
L’article publicat recentment pel Col·lectiu d’escoles concertades de Mataró posa sobre la taula elements imprescindibles per entendre el sistema educatiu de la nostra ciutat. Com a societat, cal reconèixer obertament la tasca pedagògica i social que aquests centres han realitzat durant dècades; la seva implicació en el teixit local és un actiu que Mataró no pot ni vol obviar. Tanmateix, per mantenir un debat honest, cal que les dades i els contextos siguin fidels a la realitat complexa que es viu a les aules.
En primer lloc, és cert que l'escola concertada pateix un infrafinançament crònic. L'informe del Síndic de Greuges sobre «l’Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya» posa en evidència que el finançament públic actual no cobreix els costos reals per garantir la gratuïtat total. Aquesta anomalia obliga els centres a recórrer a les quotes familiars, una barrera que l'Administració ha de resoldre.
Més enllà del finançament, un altre element que diferencia avui la xarxa pública de la concertada són les condicions de treball dels seus docents. Tot i la gran professionalitat i l'esforç ingent dels mestres de la concertada, les diferències en el marc laboral (jornades lectives, dedicació, jubilació etc.) són una realitat existent que el Departament d'Educació té la tasca de gestionar i millorar per tendir cap a una major equiparació dins del sistema educatiu.
Pel que fa a la segregació, l'article afirma que la concertada "no segrega". No obstant això, els informes de seguiment del Pacte contra la Segregació Escolar mostren una realitat de la qual Mataró no és aliena: la corresponsabilitat és encara molt asimètrica. Si analitzem la proporció d'alumnat estranger (indicador clau de la complexitat social), les dades del conjunt del sistema són tossudes: el curs 2018-2019, la diferència entre la xarxa pública i la concertada era d’onze punts (un 19,6% d'aquest alumnat davant el 8,6% de la concertada) i cinc anys després és de 7,7 punts (21,8% a la pública pel 14,1% a la concertada). Aquest indicador evidencia que la xarxa pública continua assumint el gruix de la diversitat i de la matrícula viva. Negar aquesta asimetria invisibilitza l'esforç de les escoles públiques de Mataró que gestionen, dia a dia, els nivells més alts de complexitat estructural de la ciutat.
Aquesta asimetria es veu agreujada per una gestió desigual de l’oferta i les ràtios. L'article menciona que aquestes són iguals per a tothom, però la realitat dels darrers dos cursos a Mataró diu el contrari: mentre la xarxa pública ha funcionat amb una ràtio de 18 alumnes a I3 per combatre la segregació, la concertada ha optat majoritàriament per mantenir-se en els 20 alumnes. Aquesta diferència no és menor; és una decisió que afecta directament la qualitat de l'atenció a la diversitat i que marca condicions de partida desiguals.
En aquest sentit, és absolutament imprescindible que la planificació de l’oferta respecti les mateixes regles de joc per a tota la xarxa educativa sostinguda amb fons públics. La planificació ha de ser conjunta i transparent, i ha de revertir la situació actual on la rigidesa dels concerts sovint provoca que la retallada de l'oferta recaigui exclusivament sobre la xarxa pública. Cal recordar que l’article 109.5 de la LOMLOE estableix la priorització de la xarxa pública, un mandat que s'incompleix quan el sistema no actua amb una visió d'equitat global.
Compartim amb el Col·lectiu la visió que pública i concertada formem un sistema únic. Però per "sumar" realment, cal un diagnòstic i un pla d’actuació compartit. Reconèixer que el sistema encara carrega sobre la pública el pes més gran de la segregació és el primer pas per exigir a la Generalitat els canvis polítics necessaris per tal que la xarxa única que marca la llei sigui, per fi, una realitat. L'educació a Mataró ens necessita a tots, però ens necessita amb les dades a la mà i una voluntat ferma de millorar l'equitat real.
Plataforma per l’Educació a Mataró (PEM)
Comentaris