Cinc dècades d'un any clau de la transició: 1976 a Mataró

L'any 1976 va estar marcat a nivell internacional per la consolidació de la distensió de la Guerra Freda, la mort de Mao Zedong a la Xina, que va obrir una nova etapa política, i l'elecció de Jimmy Carter com a president dels Estats Units, mentre molts països africans vivien processos convulsos després dels processos d'independència. En l'àmbit cultural, aquell any es van estrenar pel·lícules com Taxi Driver o Rocky. A Espanya, 1976 va ser un any clau de la transició política, ja que es van succeir una sèrie de canvis i esdeveniments que van ser fonamentals per a l'arribada de la democràcia. A principis de juliol d'aquell any el Rei Joan Carles va forçar la dimissió del franquista d'Arias Navarro com a president del govern espanyol, substituint-lo per Adolfo Suárez, que era ministre-secretari general del Movimiento des de feia alguns mesos. Amb anterioritat, havia estat director general de Radiodifusió i Televisió Espanyola i governador civil de Segòvia, és a dir, no procedia pas de l'oposició democràtica. Amb Suárez s'impulsaria la Llei per a la Reforma Política, aprovada per les Corts franquistes el mes de novembre i ratificada després en referèndum el 15 de desembre, que va comptar amb una participació del 77,72%, amb un 97,36% de vots afirmatius. La Llei reconeixia la sobirania popular, introduïa les eleccions lliures i, de facto, va comportar la voladura legal del sistema franquista, si bé estructures importants del règim van perpetuar-se, com encara a dia d'avui es pot constatar.

Però malgrat el reeixit relat segons el qual la transició va ser una bassa d'oli caracteritzada per la tranquil·litat, el pacifisme, el consens, el pacte i la responsabilitat d'unes elits polítiques que van portar la democràcia des dels despatxos, la realitat, tossuda, va ser ben diferent: els anys de la transició van estar marcats per la violència, amb centenars d'assassinats, i per les mobilitzacions populars als carrers que van ser clau per a l'arribada de la democràcia. De fet, aquell any a Espanya va haver tantes vagues com a tota la resta d'Europa. Perquè cal insistir un cop més: el dictador va morir al llit, però la dictadura va morir al carrer. Al final, el resultat de tot plegat va ser fruit de la correlació de debilitats de l'època, en expressió de Manuel Vázquez Montalbán, amb un règim sense prou suports com per perpetuar-se i una oposició democràtica que tampoc no disposava de prou múscul com per aconseguir un trencament absolut. Perquè no ho oblidem tampoc: durant la dictadura, els qui se la van jugar arriscant la vida i la llibertat no van ser la majoria, malgrat que amb els anys sembli que tothom era demòcrata a l'Espanya de mitjans dels setanta.

Durant aquell 1976 a Mataró es van produir nombroses mobilitzacions, que aprofitarem per recordar en aquest article. El propi alcalde del franquisme a Mataró en aquells anys ho reconeixia al llibre-entrevista d'Albert Punsola "Converses amb Francesc Robert Graupera. La transició des de l'alcaldia de Mataró 1973-1977": "el clima seguia enrarit (...) vagues i manifestacions constants que (...) a Mataró tenien ampli ressò". Com recorda Juan Ortiz al seu llibre "L'Abraçada del PSUC. Mataró 1966-1977", en el Ple municipal del dia 12 de gener, amb una gran gentada la sala, l'Alcaldia presentava una moció en què demanava l'amnistia general. Cal recordar que quatre dies abans unes cinc-centes persones es van concentrar davant de l'Ajuntament per donar suport a la Comissió de forces polítiques –que pertanyien a l'Assemblea Democràtica de Mataró– i altres estaments ciutadans, per lliurar-li a l'alcalde un plec amb un total de 2.023 firmes reclamant l'amnistia per als presos polítics i l'arribada de les llibertats democràtiques. Aquell mes de gener va tenir lloc la gran vaga del sector de la construcció, amb gran seguiment arreu del país (també a la nostra ciutat). En la jornada del 30 de gener es van manifestar davant de l'Ajuntament uns 150 obrers del sector, que van ser durament reprimits per la Guàrdia Civil. Aquelles setmanes també va tenir lloc una vaga de mestres, així com accions reivindicatives al sector del tèxtil, al d'arts gràfiques o a Telefónica, impulsades pel moviment obrer, principalment el sindicat (encara il·legal) Comissions Obreres (CCOO), hegemònic durant la dictadura.

Els dies 1 i 8 de febrer van tenir lloc a Barcelona les importants manifestacions de l'Assemblea de Catalunya sota el lema "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia". L'ambient era, doncs, intens. A la seva autobiografia, "Siempre en la brecha", Antonio Rodríguez fa referència a aquelles manifestacions no autoritzades, i explica com des de l'estació de rodalies de Barcelona es marxava gairebé en manifestació, amb pancartes i amb vàries senyeres, fins a l'Arc de Triomf, on els manifestants es van enfrontar a un esquadró de "grisos" a cavall.

Durant el mes de febrer es van produir mobilitzacions veïnals a Cirera i Rocafonda demanant una solució definitiva al problema de desproveïment d'aigua corrent als barris. Per al record va quedar la "marxa de les galledes" a Rocafonda, amb la icònica pancarta amb el lema "Robert escucha, el pueblo no se ducha". El 12 de març va tenir lloc una concentració a la plaça de Santa Anna, amb vora de 2.000 persones, en solidaritat amb els cinc obrers de Vitoria assassinats i els cent-cinquanta ferits en les mobilitzacions del dia 3. Francisco Cantero, un dels 29 promotors de l'acte, va llegir un comunicat de protesta pels assassinats i de solidaritat amb els citats obrers.

Com també recorda Ortiz al seu llibre, durant aquell mes de febrer el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va decidir sortir a la llum pública en una clara mostra de precipitar els esdeveniments, malgrat els riscos. Va ser la primera organització política a fer-ho. Alguns membres del partit van convocar una roda de premsa per donar-se a conèixer públicament: Agustí Valdé, Antonio Rodríguez, Javier Sánchez del Campo, Albert Torra, Antoni Cuadras i Jesús Nieto. A la seva autobiografia, Antonio Rodríguez descriu com el comitè local del PSUC va decidir organitzar un gran míting, atès que l'organització germana de Terrassa ja havia celebrat el seu, amb gran èxit. El comitè local ho va plantejar com un repte a les agrupacions de la ciutat i s'hi van posar a organitzar-lo de forma entusiasta. Els oradors designats per la direcció local van ser Agustí Valdé, Antoni Cuadras, Antonio Rodríguez i Carmen Ortega, i es va anunciar com "Una opció política al Maresme". Aquells dies, cal recordar també que la Unió de Cooperadors va celebrar al local social del Grup Cultural COOP del carrer Bonaire un acte d'homenatge a Francesc Roy, per la seva tasca a l'entitat, en els anys més difícils de la dictadura. Va tenir lloc el dia 29 de febrer.

El 7 de març, una immensa marea de treballadors del sector del tèxtil va inundar el camp de futbol de Cerdanyola, convocats a través dels enllaços sindicals i de la Unitat de Treballadors i Tècnics (UTT) local (sindicat vertical franquista), en què Comissions Obreres (CCOO) tenia una gran presència. En aquella assemblea van destacar les intervencions de sindicalistes de CCOO com ara Josep Lluís "Bis" Lligonya, Carmen Ortega, Alonso Duñabeitia, José Luis Abajo, les germanes Merchán, Jaume Roig o Pili Cantero.

En aquells mesos, com també recorda Ortiz a la seva obra, i cada cop de forma més oberta, l'Assemblea Democràtica de Mataró (ADM) s'anava convertint en el referent democràtic davant les autoritats franquistes, impulsant actes i mobilitzacions com ara el "Comunicat de la Comissió Permanent de l'ADM del 26 de març 1976: Per un Ajuntament Democràtic", convocatòries de reunions i assemblees el dia 2 d'abril, una concentració pacífica davant de l'Ajuntament per al dia 3 del mateix mes, una mobilització general per les Llibertats Democràtiques i Nacionals, o les Jornades de Lluita dels dies 2, 3 i 5, així com la crida a participar a la manifestació de Barcelona del dia 4. Aquell mateix mes va iniciar-se la vaga del sector del metall a Mataró, amb assemblees regulars al Velòdrom i fortes pressions per aconseguir millores laborals. Es va produir novament una vaga al sector de la construcció per aconseguir l'homologació del conveni provincial, amb una participació massiva. Tal i com es recull al llibre "Antifranquistes de Mataró davant del Tribunal d'Ordre Públic (TOP)", també de Juan Ortiz, el dia 27 van ser detinguts per la Policia Governativa els delegats de la UTT de la Construcció Antonio Rodríguez Avellaneda i Manuel Pozo, acusats de signar un document de CCOO de Catalunya, sent alliberats després. El dia 30 van ser detinguts per la Guàrdia Civil, dins del vestíbul de l'Ajuntament, sis dirigents sindicals: José Luis López Bulla, Francisco Cantero, Pedro Barrena, Francesc Lleonart i Josep Lluís "Bis" Lligonya. També es van detenir per error tres joves: Ramón Medina, José M. Erenas i Manolo Prados. Se'ls va tancar a la presó de Mataró i a l'endemà van ser alliberats. Aquell dia hi va haver una concentració en motiu del Primer de Maig, prohibida pel Govern Civil, a la cruïlla dels carrers Argentona, Isen i el Torrent. Un dels cartells més recordats de la transició a la nostra ciutat és el que va elaborar l'artista Rovira Brull en motiu del Primer de Maig d'aquell ja llunyà 1976.

A nivell cultural, cal recordar, com molt bé explicava Manuel Cusachs al seu llibre "De súbdits a ciutadans. Mataró, del 1960 al 1980", dos esdeveniments importants que van tenir lloc durant el mes d'abril: La Nit del Llibre i les Jornades de les Arts Catalanes. Pel que fa al primer, celebrat el 24 d'abril, va ser la primera vegada que tenia lloc l'activitat del "Llibre Gros", de gran tradició a la nostra ciutat des d'aquell moment per Sant Jordi. L'organització de la Nit del Llibre va anar a càrrec de la llibreria Robafaves i el Centre d'Orientació Psico-Pedagògica (COPP), ambdós membres de la Unió de Cooperadors de Mataró. Pel que fa a les Jornades de les Arts Catalanes, van tenir lloc entre els dies 18 d'abril i 16 de maig, i van comportar l'organització d'onze exposicions, conferències, actes musicals, projeccions de cinema, etc. Tot plegat, en el marc del Congrés de Cultura Catalana, que s'estava celebrant a nivell nacional.

Tant Cusachs com Ortiz recordaven als seus llibres que del 17 al 27 de maig Mataró es va sumar als actes d'homenatge al poeta Miguel Hernández, impulsats des d'Oriola, ciutat natal del poeta, i s'hi van implicar artistes, intel·lectuals i associacions de tot el país. A la Comissió d'Homenatge dels Pobles d'Espanya a Miguel Hernández de Mataró hi van participar diferents entitats i particulars i va ser coordinada per la Unió de Cooperadors, celebrant-se conferències, lectures de poemes, recitals i exposicions. La Comissió va fer donació al Museu de Mataró de les obres d'Eduard Alcoy, Benítez, Manuel Cusachs, Santi Estrany, Gómez-Cabot, Josep Novellas, Jaume Simon i Artur Palomer (Pal) i de la documentació que es conservava sobre els actes d'homenatge al poeta.

El 19 de juny va tenir lloc a la nostra ciutat la gran manifestació comarcal per l'amnistia, en què més de 10.000 persones van recórrer la Riera en direcció al Parc Central. Es tracta d'una de les grans mobilitzacions que van tenir lloc a la nostra ciutat durant aquells anys de la transició. Manuel Cusachs explicava a la seva obra que l'Assemblea Democràtica de Mataró va saber canalitzar el clam popular, i que aquell dia va llegir el manifest al Parc Central Joaquim Font Valls, seguit per Ramon Manent, Anna Comas, Jordi Sivilla, Agustí Valdé, Francesc Serra, Antoni Albert, Josep Sivilla, Pere Artigas, Antonio Rodríguez, Francisco Cantero, Josep M. Boixet, Àngel Fàbregas. Francesc X. Bada, Joan Iglesias, mossèn Francesc Pou, Tarsici Aragó, Jaume de Torres, Eduard Gualba, Pep Riera, mossèn Joaquim Monasterio i Salvador Milà.

Pocs dies després, concretament el 4 de juliol, van ser detinguts per la Guàrdia Civil Jaume Rossell, Juli Sanmartín, Valentí Sánchez, María Luz Girado i Eulalia Girado, acusats de fer onejar una bandera del PSUC. El 26 de juliol, en plena festa major de Les Santes, va arribar a Mataró la "Marxa de la Llibertat", una acció per reclamar, de forma pacífica i no violenta, l'amnistia, les llibertats bàsiques, la recuperació de l'Estatut d'Autonomia, tot donant a conèixer aquestes reivindicacions en l'àmbit dels Països Catalans. A prop del camp de futbol del C.D. Mataró, la Guàrdia Civil va detenir sis persones relacionades amb la Marxa: Josep Fernández Vaca, Pep Sivilla, Josep Canal, Concepció Roig, Teresa Ebri i Teresa Barbena, que van ser alliberats algunes hores després. El mateix dia, el mataroní Salvador Triadó va ser detingut a Badalona. Aquells dies també es van produir altres detencions, tot i que no sabem els dies concrets: Miquel Ponce Mompart, Santiago López Ramírez i Francesc Carnota, tots ells militants comunistes.

Com recordava també Cusachs, aquell estiu de 1976 es va constituir formalment la Comissió de Sanitat de Mataró (CSM), formada per professionals de la sanitat i membres de les vocalies de sanitat de les associacions de veïns de la ciutat. La comissió es reunia al local del Baixet, al Torrent, un dia a la setmana, i va esdevenir una veritable escola de directius del sector sanitari, amb membres com Carles Manté, Josep Maria Teniente, Maria Serrat, Fàtima Soler, Glòria Bosch, Maria Eugènia Serra, Manuel Molina, Tarsici Aragó, Xavier Vilert, Xavier Balanzó, Montserrat Garcia, Roser Aguilà, Antoni Batlle, Manuel Moragas, etc.

La Diada de l'Onze de Setembre va celebrar-se a la ciutat després de molts anys de prohibicions, i entre 1.000 i 2.000 persones van participar en un acte multitudinari que va tenir lloc al Velòdrom la nit del dia 10. Van prendre la paraula a l'acte Pep Riera, Jordi Sivilla i Paquitona Floriach, moderats per Francesc Lleonart. A l'endemà, un bon número de mataronins van desplaçar-se a Sant Boi per participar en la multitudinària manifestació de la Diada que va tenir lloc a la localitat del Baix Llobregat. Pocs dies abans, concretament el 4 de setembre, el militant comunista Pablo Morales Morago va ser posat en llibertat, després de més de quatre anys i mig a la presó. El 15 d'octubre va tenir lloc al Velòdrom un míting socialista, de cara al congrés constituent del Partit dels Socialistes de Catlaunya (PSC), amb la participació de Juan Alamillo, Joan Bonamusa, Alexandre Cirici, Joan Colominas, Paquitona Floriach, Ramon Manent, Pep Molsosa, Joan Raventós i Pep Ros.

El 30 d'octubre va produir-se, precisament a la nostra ciutat, el primer míting públic de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Espanya des dels temps de la guerra civil, omplint-se de gom a gom amb 4.000 persones el Palau d'Esports Josep Mora, amb participació de destacats dirigents cenetistes i enfrontaments entre militants del sindicat, que arrossegava importants disputes internes. En aquells moments, tot i que la CNT encara no estava legalitzada, el míting va representar una fita molt important a la nostra ciutat, i per a molts té un valor simbòlic clau en la recuperació de la llibertat sindical i d'expressió.

A nivell local, cal destacar que el 10 de desembre es va aprovar al Ple municipal de l'Ajuntament de Mataró el Pla General d'Ordenació Urbana i Territorial de Mataró, que va ser clau per al creixement urbanístic de la ciutat que vindria durant els anys de la democràcia. Pocs dies després tindria lloc el referèndum per a la Reforma Política del 15 de desembre. En el cas de la nostra ciutat, els resultats van ser els següents: d'un cens de 57.640 mataronins amb dret a vot, hi van participar 45.237 (un 78,5%), amb un 93,4% de vots afirmatius. Cal recordar que el sí el demanaven el govern de Suárez, com és lògic, i també partits com el PSOE (de forma crítica) o Alianza Popular (AP), així com sindicats com la Unió General de Treballadors (UGT). Partits de l'oposició com el PCE, el PSUC, Convergència o el PNB, el sindicat CCOO o l'Assemblea Democràtica de Mataró, així com l'Assemblea de Catalunya, van demanar l'abstenció en el referèndum. La CNT advocava per una "abstenció activa" o el boicot, mentre que els ultres de Fuerza Nueva demanaven el no. Els mataronins, però, van optar molt majoritàriament per participar en el referèndum, votant afirmativament la Llei per a la Reforma Política.

Segons recull una breu crònica publicada al diari Mataró del 16 de desembre, signada per "Anna", "els mataronins van acudir d'hora a votar. Al migdia s'havia assolit un 25%. Es podia presenciar el pas de matrimonis dirigint-se al col·legi electoral a complir amb el seu deure. No es va registrar el més mínim incident (...). El que sí va passar és que a mida que transcorria el dia anaven apropant-se votants als col·legis i es van arribar a formar llargues cues (...). Mataró se'n va anar a dormir sabent que s'havia fet una passa importat cap a la democràcia. El poble havia parlat". Al mateix diari d'aquell dia es feia referència a la inauguració de la nova estructura de la Plaça dels Caiguts (actual Plaça de les Tereses) i el seu aparcament subterrani. Al periòdic apareixien anuncis d'empreses i comerços mataronins com ara Confiteries Garriga, Bicicletes Saborit, Snack-bar Vila Boix, Discoteca Experience, Pub 45, Discoteca Mackintosh, Ilurogar, Studium 48, International House, Ferreteria Piñol, Immobiliària Funy, Celler Duran, Confiteria Miracle o Finques Cabrespina.

En definitiva, el 1976 va ser un any caracteritzat, a Mataró i a la resta del país, per un context de mobilització popular a nivell polític, sindical, cultural i veïnal. Nombrosos ciutadans van clamar als carrers per la recuperació de les llibertats, per l'amnistia i per la restauració de la democràcia, que si va acabar arribant va ser, fonamentalment, per la lluita d'aquests ciutadans anònims, i no pas per les negociacions a alts nivells institucionals. Des d'aquí el nostre reconeixement a tots ells.

Fonts:

• CUSACHS CORREDOR, Manuel (2003). De súbdits a ciutadans. Mataró, del 1960 al 1980. Mataró. Patronat Municipal de Cultura de Mataró
• GUILLÉN BURGUILLOS, Miguel (2025). Com es va viure la mort de Franco a Mataró fa cinquanta anys. Capgròs.com, 20 de novembre de 2025. https://capgros.elnacional.cat/ca/mataro/com-es-va-viure-mort-franco-mataro-cinquanta-anys_817123_102.html
• LIBREPENSADOR ÁCRATA (2015). Mataró, primer mitin de la CNT en Cataluña después de la guerra. Blog 1977 Legalización de la CNT. http://1977legalizacioncnt.blogspot.com/2015/03/mataro-primer-mitin-de-la-cnt-en.html
• MATARÓ (1976). Edició del 14 de desembre de 1976
• MATARÓ (1976). Edició del 16 de desembre de 1976
• MATARÓ (1976). Edició del 18 de desembre de 1976
• ORTIZ OLMEDO, Juan (2022). Antifranquistes de Mataró davant del Tribunal d'Ordre Públic (TOP). Col·lecció El pensament i l'acció, núm. 53. Fundació Nous Horitzons. https://noushoritzons.cat/wp-content/uploads/2023/07/Antifranquistes-Mataro-Juan-Ortiz-FNH-ACTUALITZAT.pdf
• ORTIZ OLMEDO, Juan (2024). L'abraçada del PSUC. Mataró 1966-1977. Ed. Carena
• ORTIZ OLMEDO, Juan (2025). 50 anys de les eleccions sindicals de 1975: la primera ruptura de la Transició, també a Mataró. Capgròs.com, 28 de juny de 2025. https://capgros.elnacional.cat/ca/mataro/50-anys-eleccions-sindicals-1975-primera-ruptura-transicio-tambe-mataro_815964_102.html
• PUNSOLA VILAR, Albert (2006). Converses amb Francesc Robert Graupera. La Transició des de l'alcaldia de Mataró 1973-1977
• RODRÍGUEZ AVELLANEDA, Antonio (2018). Siempre en la brecha. Memorias. Ed. Pròxima
• SIVILLA JURADO, Eloi (2014). Mataró durant la transició democràtica. Tot Mataró, 20 de febrer de 2014. https://www.totmataro.cat/especials/reportatges/item/239024-mataro-durant-la-transicio-democratica/

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta