Els cinc grans projectes que han de transformar el barri de Cerdanyola de Mataró

Els equipaments cívics i socioculturals, l'aposta per l'educació, la reurbanització de diferents sectors, la rehabilitació del parc d'habitatges i nous aparcaments. Aquests cinc eixos resumeixen, a grans trets, la intervenció que es durà a terme durant els propers cinc anys al barri de Cerdanyola de Mataró, un dels beneficiaris del Pla de Barris i Viles de la Generalitat, en un projecte dotat de 25 milions d'euros. Cinc grans intervencions que volen transformar un sector de la ciutat que pateix problemes urbanístics i socioeconòmics importants i que en els darrers temps ha estat notícia per la seva conflictivitat social.

L'alcalde de Mataró, David Bote, ha aprofitat la tradicional trobada de principis d'any amb periodistes que sol celebrar en aquestes dates per presentar els detalls del projecte "Cerdanyola viva, per un barri inclusiu, innovador i resilient". Les principals característiques del mateix ja es van donar a conèixer a finals de desembre, quan Mataró va ser escollida per la Generalitat i el seu president, Salvador Illa, per fer pública la resolució de la convocatòria de la Llei de Barris (sent Cerdanyola una de les agraciades). Aquest dilluns, dia 12, Bote ha desgranat les concrecions del pla, que preveu cinc grans operacions.

Espai Vida: el nou equipament central del barri

La principal inversió del pla, de 10 milions d'euros, se centrarà en la creació d'un nou equipament, l'anomenat "Espai Vida", que s'aixecarà a l'illa on actualment hi ha el Centre Cívic i l'Espai Jove, entre la plaça Onze de Setembre (Can Morros) i el Passeig Ramon Berenguer III. El pla d'usos d'aquest futur espai encara és una mica difús, però es presenta com un equipament que integrarà àrees d'atenció ciutadana, espais joves, laboratoris socials i digitals, sales polivalents per a ús ciutadà i de les entitats i espais de co-creació. 

El nou edifici disposarà de 4.500m2, però la inversió no se centra tan sols en la nova construcció, sinó que també preveu la reordenació de tota l'illa d'equipaments (actualment força envellida i desaprofitada) i la construcció d'un aparcament soterrat que intenti pal·liar els problemes que té el barri en aquest àmbit. Segons l'Ajuntament, aquesta operació ha de ser "un motor de transformació del barri i un nou punt de centralitat urbana", no només per als veïns de Cerdanyola sinó per al conjunt de la ciutadania. 

Campus Educatiu

Cerdanyola Sud compta amb quatre centres educatius situats pràcticament en la mateixa illa: les escoles Peramàs i Josep Montserrat, l'institut escola Mar Mediterrània i l'institut Miquel Biada, amb estudis de secundària i FP. En aquest cas la intervenció tindrà dues vessants. La de més impacte comunitari serà la reconversió de la biblioteca del Miquel Biada en un espai de formació i estudi obert al barri, i la transformació del gimnàs del Mar Mediterrani coma equipament esportiu també més enllà de l'horari lectiu i per a tothom. El mateix es farà amb els patis escolars. 

Així mateix, es preveuen intervencions per millorar els equipaments educatius en si, amb la instal·lació de sistemes de climatització que redueixin consum i emissions i millorin el confort de les comunitats. educatives.

La rehabilitació d'habitatges

Un dels principals reptes al barri de Cerdanyola és el seu parc d'habitatges envellit, amb un nombre important d'edificis que presenten males condicions d'habitabilitat, accessibilitat, seguretat i eficiència energètica. Les comunitats de propietaris, a més, no solen disposar de prou recursos per afrontar per si soles les reformes necessàries. Una de les potes del projecte oferirà, per aquest motiu, línies específiques d'ajut a la rehabilitació d'habitatges. 

En concret hi haurà cinc línies: Habitabilitat, mesures passives d'eficiència energètica, accessibilitat i retirada de fibrociment, totes elles dotades amb 1,4 milions d'euros; i millores actives d'eficiència energètica, amb 1,1 milions d'euros). L'objectiu és garantir el dret a una llar digna i contribuir a la transformació del barri a través de la millora dels seus edificis d'habitatges.

El "Balcó de Ponent"

Cerdanyola compta amb un dels principals accessos i sortides de Mataró, al sector de Sorrall, un àmbit on l'Ajuntament ja porta dècades intervenint-hi (no sense entrebancs) per millorar-lo i dignificar-lo. Com era d'esperar, el projecte "Cerdanyola viva" també preveu intervenir-hi, sota l'epígraf de "El Balcó de Ponent". L'operació se centrarà, en aquest cas, als entorns de l'antiga benzinera (recentment derruïda després de desallotjar-ne un campament il·legal) per fer-hi una zona verda, que anirà més enllà ja que també inclourà la "renaturalització" de l'àmbit comprès entre l'avinguda Puig i Cadafalch, la ronda Tarradellas i la torre de Can Palauet. 

Es tracta d'una iniciativa que, sense incloure-s'hi directament, s'alinea del tot amb els projectes del Re-Natura, ja que afecta un àmbit molt proper a la Riera d'Argentona i comporta la recuperació per a ús ciutadà d'un sector fins ara força abandonat. Els objectius: reforçar la connectivitat de la infraestructura verda, la mobilitat sostenible i la biodiversitat, i augmentar la resiliència climàtica del barri. 

Mobilitat i aparcaments

Un dels mals endèmics de Cerdanyola, i que ha comportat riuades de polèmiques en les darreres dècades, és la manca d'aparcament. Quelcom que ara es vol subsanar aprofitant el Pla de Barris, principalment a través de dues accions: la construcció d'un aparcament soterrat a l'illa d'equipaments del passeig Ramon Berenguer; i la posada en marxa d'un aparcament provisional a Mas Miralles, reconvertit en un solar municipal.

A banda, per millorar la mobilitat del barri, es construirà una rotonda a l'encreuament del Camí del Mig amb el carrer Estadi, que faciliti l'accés al barri per als vehicles que entren a Mataró per aquest sector. 

Cerdanyola, en xifres

L'elecció de Cerdanyola per part de l'Ajuntament com a sector de la ciutat que havia d'optar al Pla de Barris respon a les grans xifres que aquest presenta. Amb 31.070 habitants, és el més poblat i dens de Mataró, i si fos un municipi independent seria el segon més poblat del Maresme.

Amb una densitat de població molt elevada i mancances en l'àmbit d'equipaments, d'habitatge i de mobilitat, s'hi afegeixen les dades socioeconòmiques que parlen per si soles. La renda per capita és de 10.669 euros, un 22% menys que la mitjana de Mataró i un 31% menys que la mitjana de Catalunya. Un 26,7% de la població només té estudis bàsics, i més de la meitat dels seus residents (un 50,43%) són població no activa, ja que o bé son menors de 16 anys o bé majors de 65. La taxa de població immigrada i d'atur també estan força per sobre de la mitjana de la ciutat. 

I tot això qui ho paga?

La inversió total serà de 25 milions d'euros, finançada al 50% per la Generalitat dins del Pla de Barris. L'altra meitat l'aporta l'Ajuntament, incloent un ajut d'1,1 milions d'euros provinent del Ministeri d'Hisenda. La despesa s'ha de formalitzar en cinc anys, fins al 2030. 

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta