Com és la vida al 'Monstre'? Els residents expliquen el dia a dia de la Torre Barceló de Mataró

La Torre Barceló ha estat objecte de polèmica durant molts anys, ja quan només era un esborrany sobre plànol, però des del moment que va començar a alçar-se davant del mar, transformant radicalment el perfil urbà de Mataró, ha generat tota mena de debats i controvèrsies. Un gegant de 26 plantes i 84 metres d'alçada, visible des de bona part de la ciutat: per a alguns, símbol de la transformació del front marítim; per a d'altres, mostra dels excessos del model urbanístic local. Popularment, fins i tot se l'ha arribat a batejar com "el monstre".

Però el complex ja no és només una icona polèmica: des de fa mesos hi ha gent que hi viu. Són els veïns que han convertit els 192 habitatges del sostre del Maresme en casa seva. Què hi van anar a buscar? Què hi han trobat finalment? Com és la vida a 26 pisos sobre el nivell del carrer quan un edifici residencial tan particular i sofisticat encara s'està ajustant?

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Revista Capgròs Mataró (@capgrosmataro_)

Per respondre aquestes preguntes, entrem la Torre Barceló acompanyat de tres residents: Vincent Cartier, Juan Carlos Henao i Juan Eslava. Tres trajectòries diferents que coincideixen en una mateixa certesa: darrere de la façana que la ciutat observa encara amb certa incredulitat des de fora, avui ja s'hi articula una comunitat de veïns que intenta fer vida normal i convertir-la en una veritable llar. Quelcom que estan aconseguint malgrat el seguit de problemes i traves que han trobat.

"Les vistes són espectaculars"

Per a Vincent Cartier, de nacionalitat francesa, comprar un habitatge a la Torre Barceló va ser una elecció del tot conscient. Ell i la seva parella cercaven pis a Mataró, després de conèixer la ciutat, ja que la combinació de mar, ciutat i proximitat amb Barcelona els va convèncer.

"Ens ha encantat la zona, el paisatge és increïble i la ciutat ofereix moltes coses", detalla. Hi van trobar "excel·lents connexions amb la capital catalana", un nucli històric atractiu, un centre comercial proper i un port que també valoraven positivament. En creuar per primer cop el llindar de la torre, la panoràmica i la distribució dels pisos davant del mar van acabar de decantar la balança. Després de mesos residint-hi, el principal atractiu continua intacte: "És increïble viure davant del mar i tan a prop de Barcelona".

Juan Carlos Henao hi ha arribat des d'una trajectòria diferent. Colombià, jubilat i amb descendència a Espanya, feia anys que coneixia el país. Va vendre el seu pis a Barcelona i va iniciar la cerca d'una nova llar a la costa del Maresme.

"Fa uns 20 anys que vinc a Espanya; des de sempre ho he fet encantat", apunta. En conèixer la Torre Barceló, el projecte li va semblar "espectacular". Hi viu des de fa vuit mesos i emfatitza sobretot la ubicació i la proximitat amb el litoral, així com la facilitat per arribar al nucli antic, als serveis sanitaris, supermercats i transport públic. "Tenim a tocar la línia de Renfe i les línies d'autobús, és molt pràctic en aquest sentit", resumeix.

Una ciutat vertical

L'immoble ofereix un tret difícil de trobar en cap altre punt de la ciutat: la possibilitat de viure literalment com si se sobrevolés la trama urbana. El mar s'estén al davant, però també tot el perfil costaner, la ciutat i la serralada Litoral com a teló de fons. 

L'experiència, però, no es limita al paisatge i a la perspectiva. La mateixa configuració de l'edifici és un dels punts més apreciats. Henao destaca la piscina i les zones comunes, mentre que Juan Eslava, un altre dels residents que coneix de prop el funcionament comunitari, ho sintetitza sense embuts: "Té tot el que avui dia pot demanar un propietari: sales polivalents, piscina, serveis, instal·lacions... És la repera."

A l'interior es desplega una altra realitat menys visible des del carrer: la convivència multicultural. "Hi residim persones de més de 35 nacionalitats", assenyala Cartier, que remarca que és un dels factors que més valora: "S'aprèn molt de la cultura dels altres països i dels idiomes, és una cosa que m'agrada bastant." Aquest gratacel a Mataró s'ha convertit així en una petita comunitat internacional integrada verticalment davant de la costa, que s'ha anat articulant a poc a poc.

"Ens hem hagut d'anar adaptant"

En aquest procés d'ocupació progressiva rau una de les claus per comprendre les incidències dels primers mesos. Els veïns no hi van accedir de cop; a mesura que s'omplien els pisos de nova construcció, es posaven en marxa els diferents serveis.

"Com que hem anat arribant de manera escalonada, ens hem hagut d'anar adaptant a tot pràcticament pis per pis", remarca Eslava. La complexitat tècnica de la torre supera amb escreix la d'un bloc residencial convencional: detectors de fum, ruixadors sprinklers, alarmes, càmeres, control d'accessos, intèrfons d'emergència i zones d'oci requereixen un ajustat calibratge.

Una de les qüestions que crida més l'atenció és la seguretat anti incendis. Els vehicles del parc de Bombers de Mataró disposen d'escales que arriben com a màxim a la vuitena planta; per això, l'edifici compta amb diverses sales estanques especialment preparades i amb protecció ignífuga, on els residents s'hi han de refugiar en cas d'incendi fins que aquest estigui controlat. 

Segons el veïnat, tot aquest sistema tan complex ha necessitat temps per rodar. "Hem tingut problemes importants. bàsicament amb les instal·lacions i serveis", puntualitza Eslava. Henao ho emmarca en una perspectiva habitual: com a qualsevol edifici nou, hi ha hagut qüestions de postvenda i desajustaments que han requerit paciència. Cartier recalca que encara s'estan gestionant temes pendents del lliurament del projecte amb la promotora, i lamenta que s'estan "trigant en resoldre". 

Tanmateix, la incidència que més va alterar la convivència inicialment va tenir nom propi: l'alarma.

La torre que parpellejava de matinada

Durant mesos, la il·luminació nocturna de la Torre Barceló va cridar l'atenció de la ciutat. De sobte, l'enorme edifici podia començar a parpellejar -a la vista de tots els mataronins- i les sirenes ressonaven a l'entorn.

L'origen es trobava en l'error en la configuració del sistema de detecció d'incendis. Els sensors podien activar-se per accions quotidianes: una pizza cremada al forn, una torradora, fum de cigarretes, encens o vapor d'aigua. "Coses molt bàsiques del dia a dia", matisa Eslava.

El conflicte sorgia quan es concatenaven diverses deteccions. Una primera incidència quedava registrada i, si posteriorment un altre sensor detectava fum en qualsevol altre punt, la suma d'ambdós senyals disparava l'alarma general i totes les senyals lumìniques.

Aleshores s'iniciava l'espectacle: no només sonaven les sirenes, sinó que els detectors activaven les bases estroboscòpiques, que emetien flaixos continus als habitacles. "Quan això comença a espetegar amb so i llums, tothom embogia: nadons, adults, mascotes...", relata Eslava. Episodis que es van produir a qualsevol hora: "A les tres de la matinada, a les deu de la nit o a migdia... alarma d'incendis a tot drap".

Fer comunitat per resoldre el problema

La singularitat del cas va ser que part de la resolució d'aquests avisos la va assumir el mateix veïnat. Henao explica que es va conformar un grup de primers auxilis integrat per voluntaris de la comunitat. Quan saltava un avís, fos a l'hora que fos, comprovaven l'origen, es desplaçaven a l'habitatge indicat i verificaven que no hi hagués cap emergència real.

Si es tractava d'una falsa alarma, com solia ser el cas en la immensa majoria d'ocasions, baixaven a la centraleta i reiniciaven el sistema. "Ens va afectar a tots", reconeix Henao. Paral·lelament, van crear un canal intern de WhatsApp veïnal per informar en temps real dels avisos i les actuacions: "Va ajudar molt a tranquil·litzar els ànims".

Aquesta situació, però, ha quedat enrere. Durant el mes d'agost es va modificar definitivament la configuració del programari del sistema. Ara, l'alarma general només s'activa si es detecten incidències simultànies a la mateixa planta, evitant que dos senyals distants —per exemple, a la planta 14 i a la 3— desencadenin l'alerta global. Amb aquesta intervenció, el problema ha quedat completament resolt i la tranquil·litat ha retornat a l'edifici.

Un edifici gairebé acabat per dins, una ciutat encara per fer a fora

Si l'alarma va ser el mal de cap interior ja resolt, l'entorn immediat constitueix el principal conflicte extern actual. Eslava, que hi viu des de fa un any, lamenta que, malgrat estar els pisos ocupats, l'exterior continuï empantanegat: "Fa massa que estem així: tancats amb tanques, amb deixalles, rates i insectes. Aquest és el dia a dia".

El veïnat ha reclamat intervencions per netejar la zona i eradicar les plagues als espais no urbanitzats, com ara els voltants de la farinera Ylla i Aliberch (futura seu dels arxius de la ciutat). La situació respon a una complexa trama administrativa: la urbanització de la ronda Barceló i la integració de l'entorn de la torre arrosseguen un llarg historial urbanístic.

Tot i que l'Ajuntament de Mataró ha traslladat als veïns que el projecte d'urbanització està previst, la realitat immediata són tanques i espais pendents. "Em falten un munt d'obres", resumeix Eslava. Com a exemple paradoxal, assenyala que el juliol de 2026 encara s'estava executant un sifó per evacuar les aigües pluvials de l'edifici cap al carrer: "És inaudit", constata. També recorda que la torre va funcionar durant mesos amb generadors elèctrics exteriors i que encara queda pendent retirar una caseta provisional d'obra. 

Una torre que acumulava un quart de segle d'espera

Per comprendre el moment actual cal mirar enrere. La Torre Barceló no és una pensada recent: la idea d'aixecar una fita vertical en aquest lloc data de finals dels anys noranta. El planejament urbanístic de 1996 ja projectava aquesta franja del front marítim com una nova centralitat, i el concurs d'idees de 1998 proposava un volum de 20 plantes com a eix de la façana marítima de Mataró.

El projecte, però, va encallar durant dècades entre la crisi immobiliària, la fallida de promotors, canvis de planejament i litigis per càrregues urbanístiques. La proposta va anar mutant: de les 20 plantes inicials es va passar a 22 i, finalment, a les 26 actuals aprovades el 2020, dissenyades amb un volum fragmentat i esglaonat que es retira a mesura que guanya alçada.

Durant el procés, el bloc va ser objecte de debat pel seu impacte visual, l'alçada i el model de ciutat, així com pel canvi d'ús: concebut inicialment per a habitatges de lloguer, va acabar convertit en una promoció de 192 habitatges de venda.

Entre la polèmica i la vida quotidiana

La paradoxa de la Torre Barceló és la convivència de dues realitats paral·leles. Des de fora, manté l'estatus d'edifici controvertit; el seu impacte en l'horitzó urbà és indubtable i el debat sobre la seva gestió forma part de la història urbanística de Mataró.

Des de dins, en canvi, Cartier parla de les incomparables vistes al mar i de la convivència internacional; Henao destaca la ubicació i els serveis, i el mateix Eslava, el més crític amb els desajustaments, ho resumeix sense ambigüitats: "L'edifici, malgrat tot, és fantàstic". Per a ell, la torre "serà en un futur un referent" —i considera que ja ho és en bona part—. El problema no és l'immoble que han adquirit ni els desajustos interns pendents de resoldre, sinó tot allò que encara no acaba de funcionar al seu voltant.

Després de gairebé tres dècades per tocar el cel de Mataró, al gegant marítim li toca ara una altra etapa: convertir-se definitivament en llar, en comunitat i en una peça integrada a la ciutat. Els seus habitants, més enllà del debat que els ha acompanyat, ja estan aprenent a viure-hi. Caldrà veure si els matararonins finalment accepten, més o menys a contracor, la convivència amb l'edifici.