Capgròs
Les intervencions arqueològiques al conjunt del jaciment de Ca la Madroda de Mataró han destapat restes de diferents èpoques però no, no n’hi ha de visigòtiques. L’Ajuntament de Mataró i el Consorci de Residus ho han confirmat així que han tingut els resultats d’unes anàlisis de Carboni-14 practicades a les tombes localitzades al Polígon de Mata-Rocafonda, al solar que ha d’acollir un gran equipament sobre tractament de residus.
Les restes són de les èpqiques Alt Imperi, Baix Imperi, època Tardoantiga i Alta Edat Mitjana.
Després de mesos sense massa novetats, el jaciment arqueològic de Ca la Madrona, a Mataró, torna a estar de moda. En qüestió de pocs dies se n’han encadenat tres notícies relacionades: la primera, que hi han aparegut restes de l’edat de Bronze a l’excavar la part que no s’havia treballat abans, se sabia dies enrere. La segona era econòmica: 6 milions de subvenció europea del futur Parc de l’Economia Circular s’esfumaven, per incompliment de calendari. La tercera remet al novembre del 2023, quan es van encarregar unes proves científiques als Estats Units per a descartar una hipòtesi històrica que havia posat sobre la taula el propi Ajuntament de Mataró.
La pista errònia als visigots
El que ara es confirma és la hipòtesi feta pública per l’equip de l'empresa Baula el novembre del 2023 quan va afirmar que el jaciment no era visigòtic. "És d'època tardoromana, sense dubtes”, va dir el seu director Jordi Ardiaca, que va descartar d'arrel la hipòtesi visigòtica. La possibilitat que les restes fossin d'aquella època tan sols ho va "llegir a la premsa", segons va afegir.
Aquesta hipòtesi, defensada durant mesos per l’antic arqueòleg municipal Quim Garcia, per la seva substituta a l’Ajuntament de Mataró i pel moviment en defensa de mantenir el jaciment, va estar mesos en boca fins i tot de regidors i informes municipals sense cap base per part dels que havien treballat i estudiat el jaciment. Per rocambolesc que pugui semblar va ser el propi Ajuntament el que durant mesos el va qualificar com corresponent a una època que ara la ciència nega.
El resultat de les anàlisis
Les excavacions, fetes entre 2021 i l’actualitat a la parcel·la on s’ubicarà el futur Parc Circular Mataró-Maresme, han posat al descobert una necròpolis amb 188 individus excavats fins al moment que corresponen a diversos períodes històrics: Alt Imperi, Baix Imperi, època Tardoantiga i Alta Edat Mitjana.
Per tal de precisar la cronologia, l'estiu de 2023 es van enviar mostres òssies a un laboratori especialitzat dels Estats Units i, a l'octubre de 2024, a un altre laboratori de França. Els resultats obtinguts confirmen la datació feta a partir de l’estudi estratigràfic i de les troballes ceràmiques, i descarten l’atribució visigòtica del jaciment. Les restes corresponen a èpoques romana, tardo-romana i medieval.
La distribució cronològica dels 188 enterraments és la següent:
- 47 individus daten dels segles IX, X i XI (època Alt Medieval, en context carolingi).
- 42 individus pertanyen al segle V (època Tardoantiga).
- 89 individus corresponen als segles III i IV (Baix Imperi).
- 10 individus s’inscriuen a l’Alt Imperi. En aquest cas, no s’ha pogut determinar la datació amb precisió: les anàlisis de Carboni-14 dels laboratoris els situen entre el segle II i el segle III dC, mentre que la datació ceràmica apunta cap al segle I dC. Es considera que les substàncies químiques del forn de vidre de l’antiga Cristalleries de Mataró podrien haver alterat les restes òssies d’aquests individus per la seva proximitat amb aquest.
La intervenció arqueològica, que continua en curs, permetrà completar l’excavació i ampliar el coneixement sobre aquesta important necròpolis romana localitzada a Mataró.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (1)