Què és el Tren Orbital, el projecte que recupera la Generalitat i que revolucionaria Mataró

Allò que és mort, no morirà mai. Una frase que cau en una contradicció evident i que va fer fortuna amb la sèrie Joc de Trons, donant nom a un dels seus capítols més cèlebres. Un concepte que es podria aplicar perfectament a aquells projectes que semblen que han passat definitivament a millor vida però que mai ningú s'atreveix a enterrar, i que sempre acaben tornant. A Mataró, hi encaixa com un guant el del Tren Orbital, del qual se'n porten més de 20 anys parlant sense que mai es concreti res, però sense que mai s'abandoni del tot.

Qui l'ha reviscolat ara és la Generalitat, a través del pacte del partit de govern, el PSC, i els Comuns, per incloure l'estudi de la viabilitat del traçat,  dins del paquet d’acords que negocien en el marc de l’aprovació del tercer suplement de crèdit, per valor de 469 milions d’euros. L'enunciat, "estudi de la viabilitat", deixa clar que el pacte dista molt de portar a cap concreció del projecte ferroviari; es tracta, per ara, de seguir mirant-s'ho sobre plànol, fase en la qual s'està encallat des de fa dues dècades.

Tren orbital: xifres de vertigen

El Tren Orbital, com indica el seu nom, ha d'orbitar a l'entorn de Barcelona, connectant les ciutats de la segona corona metropolitana sense passar per la capital. De Mataró a Vilanova i La Geltrú, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès, entre d'altres. D'aquesta manera, pretén trencar el model ferriviari radial actual, connectant 26 municipis de sis comarques: Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme.

Les xifres del projecte són de vertigen: amb una longitud de 120 km, dels quals 78 km serien de nova construcció, es preveu la creació de 42 estacions, 23 de les quals serien noves. El projecte estimava un servei per a uns 96.000 viatgers diaris, amb un 30% d'aquests provenint del vehicle privat. El cost mai s'ha arribat a concretar, però s'havia arribat a parlar de 4.000 milions d'euros. A ningú se li escapa que aquesta xifra elevadíssima és la clau de volta perquè el projecte hagi romàs sempre en un calaix. 

Una revolució per a Mataró

En el cas de Mataró, el Tren Orbital, si s'arribés a dur a terme tal i com estava planificat inicialment, suposaria una revolució absoluta en matèria de transport públic. Les vies abandonarien el front marítim i se soterarrien pel circuit de rondes, creant quatre noves estacions també soterrades, al Pla d'en Boet, al Parc Central i a Rocafonda (seguint el traçat cap al Maresme Nord) i a Cerdanyola, en direcció a Argentona.

Per a la capital del Maresme, la línia orbital ferroviaria no significaria tan sols la connexió en tren amb el Vallès, sinó que suposaria eliminar la barrera les vies estableixen entre la ciutat i el mar i aproximaria el servei ferroviari a molts barris als quals l'actual estació els queda molt lluny. Passar d'una a quatre estacions, a més, situaria Mataró a l'alçada de municipis com Sabadell, Terrassa o Martorell, amb diverses parades (ja sigui de Rodalies o de Ferrocarrils) distribuïdes pels seus termes municipals. 

Impuls polític... sobre paper

El projecte ha estat recuperat recentment per diverses forces polítiques. ERC ha presentat una moció al Parlament per incloure la Línia Orbital en el Pla de Rodalies 2025-2030, mentre que el PSC ha proposat recuperar el projecte com a part del seu programa electoral, destacant la necessitat de millorar la mobilitat a la segona corona metropolitana. L'acord de socialistes i comuns és, en aquest sentit, un pas endavant. 

Però tot el que s'aguanta sobre paper s'ha de plasmar, i per ara no hi ha pas gaires elements amb els quals il·lusionar-se. El cost de fer realitat el traçat segueix sent elevadíssim, i a més el projecte xoca frontalment amb altres iniciatives que sí que són realitats més tangibles, com ara la nova estació de Mataró, a tocar de l'actual al front marítim, amb la qual sembla que sí que s'està avançant. A nivell català, les prioritats ara mateix són el desdoblament de línies com l'R3 o l'impuls dels anomenats Tren-Tramvia a zones com l'àrea metropolitana de Tarragona, les Terres de l'Ebre o Girona i la Costa Brava.

Fins que no es demostri el contrari, és difícil pensar que la repesca del projecte, per part d'un o altre partit polític, no sigui res més que una acció per visualitzar que s'aposta pel transport públic, sense que obligui a cap compromís ferm de tirar-ho realment endavant. Així ha estat durant més de 20 anys. Caldrà veure si aquest cop és diferent. 

El projecte, en quatre claus

• Projecte eternament ajornat: El Tren Orbital fa més de 20 anys que es debat sense que mai s’hagi concretat. Tot i això, no s’ha abandonat mai del tot i torna a l’actualitat política mitjançant un nou acord entre PSC i Comuns per estudiar-ne la viabilitat.

• Una infraestructura d’envergadura: El projecte contempla 120 km de recorregut, 42 estacions (23 de noves), una connexió entre 26 municipis i un cost estimat de fins a 4.000 milions d’euros. L’elevada inversió necessària és un dels principals esculls.

• Impacte transformador per a Mataró: Si es fes realitat, la línia orbital suposaria una revolució per a la ciutat, amb la creació de quatre noves estacions soterrades i l’eliminació de la barrera ferroviària al litoral, millorant la connexió amb barris i amb altres comarques.

• Molts anuncis, poca concreció: Tot i que el projecte torna a estar present en l’agenda política i en programes electorals, la manca de compromís ferm i l’existència d’altres prioritats ferroviàries a Catalunya fan pensar que pot quedar, un cop més, en paper mullat.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta