Capgròs
Les Santes són a punt d’acabar bàsicament perquè Mataró ja no pot dir fava. El 29 de juliol és l’epíleg, el passi-ho bé, el tancament. I ho és bàsicament perquè el 28 ja fa temps que s’ha convertit en un esprint desbocat de recta final, aquell moment d’accelerar sense por de res. Sense por de res de forma literal perquè ni tan sols la pluja ha manllevat cap ingredient de la recepta de la jornada. El millor exemple, un No n’hi ha prou! colossal i clamorós. Minuts abans que comencés, un senyor xàfec ho xopava tot. Impertèrrita i decidida, la Festa Major s’imposava i a les dues començava l’embruix amb més càmeres de televisió que mai per intentar que tota Catalunya es posi les mans al cap a la vegada veient què fan a la capital del Maresme de matinada.
Tres cops pluja impertinent, tres cops Les Santes segueixen. Amb el 28 amb la Cursa feta, l’Anada a la Residència va endarrerir-se precisament per un plugim a l’hora que havia de començar. Fora sardanes i tot remès a quarts d’una quan el seguici va anar fins la Residència de Sant Josep, hi va ballar allà en representació de tota la gent gran de la ciutat i en va tornar acabant com sempre a deshora. El desvari habitual i tot allò especial del migdia del 28 era evident. Des d’en Maneló -en primera instància- quedant-se sol ballant a l’Àliga amb barret i orellera pirata ballant ‘Mar i Cel’ o les Diablesses de farra i cotilló pels 40 anys. A quarts ben tocats de quatre s’acabava la gresca, sota un sol que déu n’hi do.
Segona pluja, la que apareix a mitja Postal de Gegants. La Família Robafaves va haver d’ensenyar-li el piset per força als consogres de Terrassa, perquè just en el 75è aniversari del casori d’en Maneló i la Toneta la pluja va voler ser convidada. Com les famílies que reorganitzen a correcuita, es va esperar que amainés i hi va haver Postal, també un Ball de Dracs que té una rebuda brutal. La plaça de l’Ajuntament, al final de tot, era plena com si fos el final de l’Escapada o el Correguspira. Els actes perquè xalin per igual menuts i adults valen doble i aquest horari nocturn però apte és ideal.
Una Juliana deliciosa
La nit del 28 ja està del tot bifurcada, i es veu clarament amb la muda de la gent. Hi ha gent jove totalment ataviada per fer la gran suada que espera el No n’hi ha prou com incerdinant-se en la massa de Requisits, on encara s’hi veu l’altra meitat de la gent prou arreglada, vetllant per una gala que la decoració minsa sembla haver oblidat. Amb La Principal de la Bisbal enyorant més decibels per poder omplir tota la plaça, on sí que era un no parar per a ben vestits i esparracats era a la barra de la Juliana. Una Juliana, per cert, boníssima. Excelsa. La unanimitat, que per Les Santes va cara, era clara i el somriure compartit entre els que la servien i els que la prenien, a ritme de consum de cotxe antic d’aquells que buida dipòsit fàcil. Ja s’estava a la línia de meta.
Just llavors, el tercer episodi de pluja. Quarts de dues i un xàfec que feia córrer a buscar aixopluc, alguns, i a pensar que era una Ruixada amb més bona temperatura que la de la Nit Boja molts dels altres. Un xàfec, però, que no aturava res. Ni els Requisits ni els preparatius pel No n’hi ha prou. Amb un davant de l’Ajuntament convertit en plató, més il·luminat i amb més càmeres que mai gràcies a la col·laboració entre TV3 i TVMataró, al punt de les dues començava quelcom molt gros.
Tot el davant és un clam
Serà curiós preguntar les audiències que farà el programa per la tele i seria tot un exercici demoscòpic de preguntar als no mataronins què en pensen del que hi veuran. Al davant de l’Ajuntament i una Riera plenes a vessar es va viure fil per randa el clam per la festa i la rauxa que és el No n’hi ha prou!, un esclat popular que sembla mentida que encara no tingui 20 anys i que concentra tanta energia que el que minuts abans era tot aigua ploguda va ser com si comencés a bullir. L’efervescència va ser automàtica, la massa no va parar de saltar, ballar, cantar i ajudar a fer els forats oportuns perquè les ballaruques de les figures poguessin ser.
- Dels tombs amb l’Allà a Mataró hi havia un tramvia a la cançó de l’acte una vegada i una altra o els balls primer barrejats i després propis, tot va anar passant com l’excés i alhora la pauta escollida que és aquest acte. Com el Virolai, que cada any es viralitza com la cosa més estrambòtica de Les Santes, segurament.
El No n’hi ha prou va acabar cremant cartutxos i forces. La mataronada, extasiada, va veure sortir la Cursa a Pèl i allargar la nit amb l’habitual Dormida dels borratxos que no surt a programa ni falta que hi fa. Fins ben bé les sis seguia la disbauxa. Ja ho diuen que, de la Cursa a tot això de després del No n’hi ha prou, segurament el 28 sigui el dia més llarg de l’any a Mataró. El dia que els capgrossos fan la capgrossada més bona de totes.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris