El Parc Circular Mataró-Maresme pren forma: 8 milions d'euros per ser "més pròspers i més ecològics"

El Parc Circular Mataró-Maresme ja ha deixat enrere la fase més simbòlica del projecte i entra de ple en la seva materialització. El futur equipament, situat al polígon industrial de Mata-Rocafonda, ha superat el 50% d’execució de les obres de la seva primera fase, segons s’ha constatat durant la visita institucional d’aquest dijous 22, amb la presència de l’alcalde de Mataró i president de Maresme Circular, David Bote, i del director de Maresme Circular, Jordi Pons. La previsió és que aquest primer gran bloc del projecte comenci a funcionar entre finals de 2026 i inicis de 2027.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Revista Capgròs Mataró (@capgrosmataro_)

El Parc Circular Mataró-Maresme és un projecte pioner a escala europea que vol convertir la prevenció, la reutilització i la reparació de residus en una oportunitat de desenvolupament econòmic, cohesió social i transició ecològica. Amb un pressupost constructiu superior als 8,1 milions d’euros, el projecte està impulsat per Maresme Circular —el Consorci de Residus del Maresme, integrat per 28 ajuntaments de la comarca, amb participació de la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal— i té la seva seu al polígon industrial de Mata-Rocafonda, a Mataró. L'edifici central, fet principalment de fusta, ja és ben visible des del carrer.

Una aposta estratègica per a una ciutat més pròspera i més ecològica

Durant la visita d’obres, David Bote ha subratllat el doble valor estratègic del projecte. “És una gran oportunitat per aconseguir dos objectius: ser més pròspers i ser més ecològics”, ha afirmat. Segons l’alcalde, l’economia circular és “un dels vectors de creixement de l’economia a Catalunya, a Espanya i a Europa” i una de les grans apostes de la Comissió Europea per fer més competitiva l’activitat econòmica.

En aquest sentit, Bote ha destacat que Mataró “s’està preparant per aprofitar aquesta oportunitat”, reforçant el paper del Consorci de Residus com una activitat econòmica rellevant per a la ciutat que, amb el Parc Circular, creixerà i generarà més ocupació vinculada a l’economia circular. Alhora, ha remarcat l’impacte ambiental del projecte, alineat amb els objectius europeus de reciclatge real: “Tenim el repte d’arribar al 65%, i iniciatives com el Parc Circular són fonamentals per donar una segona vida a molts productes i materials”.

Com avancen les obres de la primera fase

Pel que fa a l’estat dels treballs, ja s’ha completat tota la fonamentació i el muntatge de les estructures. D’una banda, les estructures de formigó del soterrani, on s’ubicarà la planta de tractament de residus voluminosos; de l’altra, les estructures de fusta de l’Espai Refer, el cor de la primera fase del projecte. Queden pendents, encara, la urbanització exterior, les lloses i compartimentacions del soterrani i les infraestructures dels diferents subministraments. Jordi Pons ha confirmat que el calendari es manté segons el previst: “L’estat de les obres està aproximadament al 50% i cap a mitjans de 2026 finalitzarem l’edifici”, ha explicat.

L’Espai Refer: un centre cívic de prevenció de residus

La primera fase del Parc Circular gira entorn de l’Espai Refer, concebut com un autèntic “centre cívic” de prevenció de residus, amb serveis gratuïts adreçats a la ciutadania i una clara vocació d’integració social.

Tal com ha detallat el director de Maresme Circular, l’edifici “engloba diferents serveis destinats a la ciutadania, sempre enfocats a la prevenció, la reutilització i la reparació dels residus per transformar-los en recursos i allargar la vida útil dels productes, minimitzant la generació de deixalles i l’extracció de recursos no renovables”.

Entre els serveis singulars que acollirà l’Espai Refer hi ha:

• Una gran botiga de segona mà, on la ciutadania podrà cedir objectes que ja no utilitza i adquirir-ne d’altres reutilitzats.

• Una Biblioteca de les Coses, un servei de préstec d’objectes d’ús esporàdic —com eines o petits aparells— per evitar compres innecessàries.

• Tallers d’assessorament per a l’autoreparació, amb suport especialitzat per reparar aparells electrònics, mobiliari, bicicletes, tèxtil o petits elements de bricolatge abans de llençar-los.

• Servei de préstec de vaixella reutilitzable per a festes i esdeveniments, amb l’objectiu de reduir els residus d’un sol ús.

• Sales de formació i conferències a disposició dels municipis del Maresme.

• Una cuina pedagògica, on s’organitzaran tallers per prevenir el malbaratament alimentari.

Un obrador agroalimentari contra el malbaratament

Un dels projectes més avançats de la primera fase és l’obrador agroalimentari, que permetrà transformar i revaloritzar els excedents dels productors agraris del Maresme. Aquest espai ja té adjudicada la licitació per al subministrament i posada en marxa de l’equipament necessari.

L’obrador disposarà de maquinària industrial per al rentat, pesatge, tall, trituració i processament de verdures; sistemes d’envasat al buit; i equips de cuina professional com fogons, forn, abatedor de temperatura i cambra frigorífica. Tot plegat, amb instal·lacions específiques d’higiene, seguretat alimentària i logística interna, pensades per garantir una transformació agroalimentària eficient i de qualitat.

Tractament de voluminosos

L’execució de la primera fase també inclou una zona de tractament de residus voluminosos connectada amb la recollida porta a porta de trastos vells que es duu a terme a la ciutat, per maximitzar el seu potencial de recuperació.

Qui paga el Parc Circular i quin retorn té?

Davant les preguntes sobre el cost del projecte, Bote ha recordat que el Parc Circular és una inversió necessària per complir els objectius que marquen les directives europees en matèria de residus. “Qui ho paga? Ho paguem entre tots, directament o indirectament, com tot”, ha explicat, recordant que el cost del tractament dels residus ja està incorporat al preu dels productes que consumim i a la taxa de la brossa.

L’alcalde ha advertit que el tractament dels residus “cada cop és més car i més complex” en un context global molt diferent del de fa vint anys, i ha defensat la necessitat d’invertir en infraestructures com el Parc Circular per avançar cap a un model més sostenible.

Per la seva banda, Jordi Pons ha posat l’accent en el retorn, no només econòmic, sinó també ambiental i social: “Independentment del cost, és una inversió imprescindible per assolir l’horitzó del 65% de reciclatge l’any 2035”. A més, ha destacat que la construcció de l’equipament s’hagi pogut fer al mateix Maresme, generant activitat i ocupació al territori.

Construcció sostenible i pedagogia ambiental

El disseny arquitectònic del Parc Circular, obra de Julià Arquitectes Associats (JAAS), incorpora solucions de control passiu com l’orientació òptima, la ventilació natural creuada, la il·luminació natural i sistemes de protecció solar, així com energies renovables mitjançant plaques fotovoltaiques i sistemes solars tèrmics.

El projecte també aposta pel control del cicle de l’aigua, amb la recollida i reutilització d’aigües pluvials, i per la selecció de materials de baix impacte ambiental, reciclables o reutilitzables. A nivell simbòlic, es reutilitzaran àrids de vidre esmicolat procedents de l’antiga Cooperativa Obrera Cristalleries de Mataró —que ocupava els terrenys— per a la coloració dels paviments interiors.

A més, l’edifici farà visibles els seus sistemes estructurals i ambientals amb una clara voluntat pedagògica, per explicar a la ciutadania com funciona un “edifici circular” i quin paper pot jugar l’arquitectura en la lluita contra la crisi climàtica.

La segona fase, sense calendari

Tot i l’avenç de la primera fase, el Parc Circular Mataró-Maresme arrossega encara els efectes dels importants contratemps que han marcat el desenvolupament de la segona fase del projecte, la de caràcter més industrial i d’iniciativa privada. El projecte global, concebut amb una inversió total de prop de 40 milions d’euros, s’ha vist condicionat per les troballes arqueològiques al solar de Ca la Madrona, que han provocat endarreriments acumulats i un fort impacte econòmic.

Aquestes dificultats han acabat comportant la renúncia a 6 milions d’euros en subvencions europees Next Generation, destinades específicament a la fase industrial del Parc. Inicialment, el projecte comptava amb 11 milions d’euros en ajuts europeus per finançar tant la primera com la segona fase. Mentre que la fase pública —amb l’Espai Refer i la planta de tractament de residus voluminosos— ha pogut mantenir el finançament, la part industrial no va poder complir els terminis de justificació fixats pel 31 de desembre de 2025.

Tant Bote com Pons han deixat clar que no es renuncia al projecte, però l'alcalde ha matisat que aquesta segona fase "no té calendari" i ha considerat que ara cal "concentrar els esforços" en la primera, que és a punt de convertir-se en una realitat.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta