Jordi Solé: “Cada llibre que es ven és un miracle”

En un sector sovint accelerat, on la novetat esdevé norma i el ritme editorial marca el compàs, hi ha projectes que reivindiquen una altra manera de fer. Des del Maresme, amb arrels profundes i mirada oberta al país, Voliana s’ha consolidat com una de les editorials independents més sòlides de casa nostra. Al capdavant, Jordi Solé Camardons: editor, autor, dinamitzador i, sobretot, home de llibres en el sentit més complet del terme.

Perquè si una cosa defineix Solé Camardons és aquesta trajectòria integral. “Ho havia fet tot en el món del llibre”, explica. Autor de dinou títols, ha passat per la direcció editorial, per la llibreria, per la gestió cultural. Coneix totes les baules de la cadena. I aquest coneixement, acumulat amb els anys, és el que acaba cristal·litzant en Voliana. “Quan arribo a Argentona, canvio de casa, i penso: el que em faltava era això”, recorda. No partia de zero, ni de bon tros. Però sí que hi havia un gest de valentia, gairebé d’intuïció. “Em vaig tirar a la piscina; en algunes hi havia aigua, en altres no”. La imatge és clara: emprendre en el món editorial és sempre un risc. Però també una necessitat.

Voliana neix, en bona part, d’aquesta necessitat. D’una voluntat de fer llibres amb criteri, amb compromís i amb una mirada clara cap a la llengua i el país. “Hi ha una lluita per la llengua catalana”, diu Solé Camardons, que ve també del seu vessant com a sociolingüista. Aquesta dimensió travessa el projecte: no només en els continguts, sinó en la mateixa existència de l’editorial. Però Voliana no és una trinxera. És una finestra. “Que la llengua tingui una finestra més, ajudar els autors amb dificultats”, resumeix. Aquesta idea d’acompanyament és clau. L’editor no és només qui selecciona, sinó qui dialoga, qui acompanya el text fins que troba la seva forma definitiva. “La conversa amb l’autor és clau”, insisteix. Encara queda feina, diu, fins i tot quan el llibre sembla acabat.

Aquesta manera de fer explica també el rigor en la tria. Cada any arriben més de dues-centes propostes. “Sempre hem triat molt. Forma part de la feina”. I, amb el temps, aquesta selecció s’ha fet encara més exigent. Si en els inicis publicaven una vintena de títols anuals, ara han decidit reduir-ne el nombre: disset, tretze… “Volem anar més tranquils, he de dir més no”. És una decisió que parla de maduresa. D’una editorial que, com diu ell mateix, “si fos una persona, ha passat l’adolescència”.

Creixement i identitat

Aquest pas cap a un ritme més reposat no implica cap renúncia, sinó tot el contrari: reforça la identitat. Voliana ha anat ampliant col·leccions, obrint nous camins, incorporant veus diverses. L’assaig i la sociolingüística continuen sent pilars, però la poesia ha guanyat pes en els darrers anys, especialment amb una mirada molt atenta al territori.

“No som una editorial local, som nacional”, matisa. Els seus autors escriuen en català des de tots els territoris dels Països Catalans. Però el Maresme hi té un pes específic. “En un llibre recent, tres dels sis autors són del Maresme”, exemplifica. És una manera de fer xarxa, de donar veu a un territori que, segons la seva diagnosi, “està ben posicionat”.

I no és una afirmació gratuïta. “Hi ha comarques que no tenen cap editorial, el Maresme en té tres”, recorda. A més, hi ha una vida literària activa: trobades, iniciatives d’Òmnium, reculls, activitats que dinamitzen. “Hi ha un bon estat de salut”, afirma. Tot i això, també assenyala les complexitats internes: “Hi ha tres Maresmes”, diu, en referència a les diferències entre zones de la comarca. Una realitat fragmentada que no sempre facilita la cohesió.

Un dels trets distintius de Voliana és també la seva aposta per la diversitat, especialment pel que fa a la presència de dones. “Som una de les editorials amb més percentatge de dones”, destaca. I ho diu amb una certa sorpresa: “Mai ens ho hem proposat com a quotes”. Més aviat, ho interpreta com un símptoma d’una realitat més profunda: “Hi ha dificultats de les dones per trobar editorials”. En aquest sentit, Voliana esdevé un espai d’oportunitat. Un lloc on veus que potser no troben encaix en altres segells poden créixer i consolidar-se. Sempre, però, amb una exigència clara de qualitat. “Qualitat”, resumeix Solé Camardons, com si fos un principi irrenunciable.

El dia a dia i els miracles

Malgrat la trajectòria i el reconeixement, l’ofici editorial continua sent fràgil. “Cada cop que venc un llibre és un miracle”, admet. La frase, dita sense dramatisme, resumeix bé la realitat de moltes editorials independents. Fer llibres és una aposta constant, sovint incerta. En aquest context, diades com Sant Jordi tenen una doble cara. “És bo perquè ens feu cas”, diu. Però també assenyala les dificultats: “Hi ha tanta competència que les novetats queden més tapades que la resta de l’any”. Per a una editorial com Voliana, potser té més sentit un altre tipus d’esdeveniments. “Ens agrada molt més la Setmana del Llibre en Català: hi ha més tranquil·litat i només en català”.

És una reflexió que connecta amb la seva manera d’entendre el sector: menys soroll, més temps. Menys pressa, més cura.

Després d’anys de trajectòria, Solé Camardons continua combinant la seva faceta d’editor amb la d’autor. Una “doble vida”, com ell mateix la defineix, que li permet entendre millor totes dues bandes del procés. Sap què significa escriure, però també què implica editar. I aquesta doble mirada es nota. Voliana no és només una editorial: és una manera de ser dins el món del llibre. Una aposta per la llengua, per la qualitat, per la conversa i pel territori. Una manera de fer que no busca créixer a qualsevol preu, sinó consolidar-se amb sentit. Potser per això, en un moment en què tot sembla accelerar-se, el seu projecte té alguna cosa de resistència. De persistència, més ben dit. La d’algú que, havent-ho vist tot —o gairebé tot—, decideix continuar fent llibres. Amb entusiasme, sí. Però també amb la serenor de qui sap que, en aquest ofici, cada títol compta. I que cada lector, en el fons, és una petita victòria.

Les novetats de Voliana per Sant Jordi

• Petons de foc, de Salvador Casas. Una nova incursió en la novel·la negra d’un autor consolidat del gènere, amb una trama intensa i marca pròpia dins el crim literari.
• Els 10 manaments. Deu relats en negre, volum coral. Deu autors —entre ells noms destacats del gènere— construeixen relats criminals a partir dels manaments, en una proposta col·lectiva i original.
• El vincle turquesa, de Ramon Grau. Thriller juvenil que obre la col·lecció Falciot Negre a nous lectors, amb protagonistes adolescents i una trama àgil i contemporània.
• Les veritats amagades, de Pere Janer. Narrativa de proximitat amb arrel maresmenca que explora històries personals i secrets, amb un autor vinculat a Mataró i Argentona.
• Les dones del dijous, recull de relats. Sis veus femenines comparteixen textos nascuts de l’escriptura col·lectiva, amb temes com l’amistat, la memòria i els vincles personals.
• Melodia de tetraktys, de Jordi Solé Camardons. Proposta poètica innovadora que crea una nova forma estròfica basada en la tetràctis, amb la paraula com a centre del joc literari.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta