Capgròs
Allà a Mataró hi havia un tramvia... I encara que avui no circuli cap vagó, l’esperit d’aquell comboi que unia la capital del Maresme amb Argentona continua viu en un dels passeigs més agradables i evocadors que es poden fer a peu. Caminar “xino-xano” pel traçat del vell tramvia és, per a molts, gairebé un viatge en el temps. I per als qui coneixen la cançó de La Trinca, és també un somriure inevitable: "Tralarà, la, la, carai quin tramvia. Tralarà, la, la, que bé que s’hi va."
Aquest 2025 fa seixanta anys de la seva desaparició. El 27 de maig de 1928 es va inaugurar amb gran expectació el servei de tramvia elèctric que connectava Mataró amb Argentona. Durant gairebé quaranta anys va ser molt més que un mitjà de transport: era un símbol de modernitat, una excursió dominical i fins i tot una estampa típica de les dues viles. Tot això va quedar enrere, però la petjada del tramvia encara és ben visible. I el més important: encara es pot recórrer bona part del seu traçat a peu, i d’una manera sorprenentment encantadora.
Del centre de Mataró cap al record
La ruta comença a tocar de l’estació de Mataró. El tramvia pujava per la Rambla, travessava la plaça de Santa Anna i seguia per la riera, fins a enfilar-se pel carrer d’Argentona. A la plaça Granollers hi ha una parada obligada: allà reposa la “Treseta”, el vagó núm. 3, restaurat i exposat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. És com si et donés la benvinguda a un trajecte que avui es fa amb sabates i calma.
A mesura que es deixa enrere el teixit urbà de Mataró, el recorregut es complica per culpa de la C-32 i la C-60, que han tallat el traçat original. Però hi ha una manera d’esquivar-ho i recuperar el tram més màgic de tots: el vial paral·lel a la riera d’Argentona, entre Can Saborit i Cal Pitongo.
El tram més bonic: ombra, silenci i vies al descobert
Aquest espai, d’uns cinc-cents metres, és un dels secrets millor guardats entre Mataró i Argentona. Amb la sorra sota els peus i els plàtans al voltant oferint ombra i frescor, el camí convida a baixar el ritme, respirar i imaginar el traqueteig del tramvia. Mig cobertes per la terra, les vies encara hi són, com un fil metàl·lic que connecta el present amb la història.
També hi ha una petita caseta de l’època, discreta i entranyable, com si hagués quedat adormida en el temps. És fàcil entendre per què molts reclamen la recuperació formal d’aquest tram com a ruta verda o itinerari cultural: perquè malgrat estar una mica mal comunicat, el seu valor emocional i patrimonial és immens.
Les petjades a Argentona
Un cop s’arriba a Argentona, el recorregut continua fins a la Plaça Nova, on trobem el cotxe núm. 2 del tramvia, també restaurat i exposat com a símbol de la memòria local. Però abans d’arribar-hi, cal fixar-se en dos punts on les vies encara són visibles, perfectament integrades a la urbanització dels carrers. És el cas del carrer dels Peons Caminers i d’un altre tram més proper al nucli antic, on la voluntat de preservar-les ha creat una feliç convivència entre patrimoni i quotidianitat.
Aquest passeig no és només un trajecte entre dues viles veïnes. És també una experiència de redescoberta, de reconeixement d’un passat que encara palpita sota la sorra i entre els arbres. I si bé no hi ha vagons en moviment, hi ha passos que ressonen com aclamacions a la memòria: la d’aquells dies en què el tramvia era rei, i la gent pujava al comboi per anar a fer el vermut o per veure món a l’altra banda de la riera.
El futur d’un passat que il·lusiona
Recuperar aquest camí amb dignitat, mantenint les vies i millorant la senyalització, seria un homenatge més que merescut. I és que, encara avui, anar “xino-xano” de Mataró a Argentona pot ser una de les maneres més poètiques d’entendre com la mobilitat, la història i la cultura popular poden caminar juntes.
“Tralarà, la, la, carai quin tramvia...” I quin camí, també.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris