Un estudiant de Pineda de Mar i alumne de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha presentat una reclamació patrimonial de més de 9.000 euros contra el Ministeri de Transports i la Generalitat de Catalunya pels perjudicis personals i emocionals que assegura haver patit a causa del funcionament de Rodalies. El cas ha guanyat ressò després que el jove, David Pujol, ho fes públic a la xarxa social X el passat 12 de maig, un missatge que va generar nombroses reaccions i mostres de suport, especialment entre usuaris del Maresme.
La seva experiència torna a posar el focus sobre la dependència quotidiana de la línia R1, una infraestructura clau per a milers d’estudiants i treballadors de la comarca, marcada des de fa temps per incidències recurrents, retards i problemes de capacitat.
Retards, transbordaments i trens saturats
Pujol explica que el seu trajecte habitual entre Pineda de Mar i la UAB combina la línia R1, el metro i la R7, un recorregut que sovint supera amb escreix el temps previst. “Pineda–Autònoma eren més de dues hores en transport públic, quan en cotxe són 40 minuts o una hora com a màxim”, relata. Segons el seu testimoni, les incidències i els retards en les correspondències eren freqüents i acabaven afectant de manera constant la seva rutina diària. Explica que sovint s'havia de llevar a les 4 del matí per arribar a l'hora a classe.

Via entre Sant Pol i Calella, tram de via única que dificulta molt el servei de Rodalies a l'Alt Maresme, d'on és l'estudiant
El jove descriu també episodis de saturació per la manca de trens i l'acumulació de passatgers, especialment de tornada a casa. “Entrar al tren era com anar en llaunes de sardines”, explica, com si fos el metro en hora punta però en combois a l'Alt Maresme. Segons explica, el servei és “relativament millor” al matí, però empitjora a mesura que avança el dia: “A la tarda és cada cop més desastrós”.
Més enllà de les incidències puntuals, apunta a factors estructurals de la línia, com limitacions de velocitat i aturades per encreuaments en diversos punts del recorregut, especialment al nord del Maresme. “A vegades et fa estar 10 o 12 minuts parat”, detalla, i afegeix que té la percepció que els trens cap a Barcelona tenen prioritat en determinades situacions.
Avui he presentat una reclamació patrimonial pels danys morals que m'ha causat Rodalies de Catalunya.
— Cangrijo (@cangrijo) May 12, 2026
Reclamo 9211,35€ al Ministerio de Transportes i la Generalitat per una negligència continuada que ha afectat greument la meva vida i salut mental.
Aniré a judici si escau. pic.twitter.com/fD8lcXHMaD
Impacte en la vida quotidiana
Les dificultats de mobilitat també han afectat el seu entorn familiar. Pujol explica que la seva mare ha optat en diverses ocasions pel transport per carretera davant la manca d’alternatives ferroviàries fiables. “El bus 618 de l’Alt Maresme a Barcelona va totalment col·lapsat, sovint amb gent dempeus i viatgers que es queden a terra”, lamenta.
El jove també posa el focus en la connexió interna del territori i en la dificultat d’accés a determinats punts del Vallès o a la pròpia UAB des de diversos municipis del Maresme. En aquest sentit, assegura que la seva mare ha rebutjat oportunitats laborals a Mataró per les dificultats de desplaçament. “A Barcelona hi arriba en bus, però a Mataró no; amb el tren ni s’ho planteja”, explica.

Un dels autobusos de Mataró a la UAB, aparcat a la plaça de les Tereses. El bus com a alternativa creixent al servei ferroviari
Un incident clau en el trajecte a la feina
A banda dels estudis, Pujol treballa els caps de setmana en una gran superfície comercial a Santa Susanna. Segons relata, un incident durant un trajecte va marcar un abans i un després en la seva relació amb el servei de Rodalies.
Explica que viatjava des de Calella en un tren procedent de l’Hospitalet amb retard acumulat quan, un cop a l’estació, el comboi va romandre aturat diversos minuts sense informació clara. En contactar amb el servei d’atenció de Rodalies, assegura que se li va respondre que aquell tren “no constava”, tot i que ell hi viatjava a bord.
“Jo era dins del tren i em deien que aquell tren no existia”, recorda. Va arribar tard a la feina i sense una explicació satisfactòria. Aquell episodi va ser, segons afirma, el detonant per iniciar la reclamació.

Un tren per la costa del Maresme
Ansietat, salut mental i canvi de vida
La reclamació presentada inclou una part important vinculada a l’impacte en la salut mental. Pujol assegura que la incertesa constant del servei li ha generat episodis d’ansietat i estrès. El jove explica que conviu amb trastorn obsessiu-compulsiu (TOC), fet que fa que necessiti una planificació molt estricta del seu dia a dia. La imprevisibilitat de Rodalies, diu, ha estat un factor de desestabilització.
“La carrera m’absorbeix la vida, hi he de dedicar molt de temps”, resumeix. Aquesta situació el va portar finalment a traslladar-se a Cerdanyola del Vallès per poder viure més a prop de la universitat i reduir la dependència del transport ferroviari. “No m’agrada gens, prefereixo mil vegades viure a Pineda, però no em queda més remei”, afirma.

La línia de bus 618 de l'Alt Maresme direcció a Barcelona, ple a vessar. Foto: Cedida
Reclamacions prèvies i possible via judicial
Abans d’arribar a la via judicial, el jove assegura haver presentat desenes de reclamacions per incidències acumulades al llarg del temps, sense obtenir resposta satisfactòria. Ara, la seva petició de més de 9.000 euros ha estat registrada davant les administracions competents, que disposen de sis mesos per respondre. Si la resposta és negativa o no arriba en termini, Pujol preveu portar el cas als tribunals.
Un debat que torna al centre: l'R1 i el Maresme
Més enllà del cas individual, la situació ha reobert el debat sobre el paper de la línia R1 i la mobilitat ferroviària al Maresme, una de les comarques més dependents del transport públic cap a Barcelona. Pujol defensa la necessitat de millorar el sistema i reforçar les connexions. “Necessitem un sistema que funcioni i que no ens obligui a dependre del cotxe o a canviar tota la nostra vida”, sosté.
Tot i les dificultats, afirma que sempre ha defensat el transport públic, però admet que la situació l’ha portat a replantejar-se alternatives. “Tard o d’hora m’hauré de treure el carnet de conduir. El problema és que costa diners i temps”, conclou. El seu cas, amplificat a les xarxes socials, s’ha convertit en un exemple del malestar recurrent entre usuaris del transport públic al litoral nord, especialment entre joves que depenen diàriament de la R1 per estudiar o treballar.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta

Comentaris (1)