Són compatibles el Tren Orbital i la futura nova estació de Mataró?

El Tren Orbital, un dels 'trending tòpics' al país en els darrers dies arran de l'inesperat rescat del projecte per part de la Generalitat, és una infraestructura ferroviària destinada -si es fa, que és aventurar molt- a transformar de manera radical la mobilitat a l'entorn metropolità, però també les ciutats per on transcorreria. El traçat no tan sols preveu connectar tots els municipis de la segona corona sense passar per Barcelona, sinó que quan travessa moltes d'aquestes ciutats, ho fa creant trajectes soterrats i amb noves estacions.

Es en els casos de Mataró i de Vilanova i la Geltrú, punts d'origen de la línia, on aquests canvis serien més notoris. A la capital del Maresme comportaria una autèntica revolució ferroviària, ja que la ciutat passaria a tenir d'una a quatre estacions -o potser cinc, dubte que aclarirem després- amb la línia totalment soterrada pel circuit de rondes i acabant, teòricament, amb la barrera ferroviària entre la ciutat i el mar. 

Tot plegat sona a ciència ficció -i probablement ho segueixi sent, tot i el nou intent de fer reflotar el projecte- malgrat que va ser objecte de debat durant anys entre la Generalitat i l'Ajuntament, i va comportar una polèmica inesperada amb un dels col·lectius afectats pel traçat, els pagesos de les Cinc Sènies, que de retruc va acabar fent caure judicialment el projecte d'El Corte Inglés.

Però si finalment es decidís tirar endavant el Tren Orbital, tal i com es va preveure en el seu moment, s'estaria entrant en una aparent contradicció amb un altre projecte ferroviari a la ciutat que, malgrat que estigui encara lluny de dur-se a terme, sí que s'ha concretat força més. Es tracta de la nova estació de Rodalies, a tocar de l'actual, projectada com un pas soterrat entre la Ronda Barceló i el Port. Tren Orbital amb nou traçat soterrat per les rondes, versus nova estació al front marítim mantenint el traçat actual. Tot a la vegada no quadra.

El Tren Orbital i Mataró

Entrant en detall, el traçat del Tren Orbital per la capital del Maresme proposava, d'entrada, desviar les vies de la R1 des del sector del Rengle cap a l'avinguda Lluís Companys, endinsant-se a la ciutat seguint el circuit de rondes: O'Donnell, Camí de la Geganta i Alfons X el Savi, per continuar cap al nord del Maresme per les Cinc Sènies. De Mataró sortiria el ramal de la línia orbital cap a Argentona i Granollers, seguint l'avinguda Puig i Cadafalch. Tot aquest trajecte, soterrat, preveia quatre estacions noves: Pla d'en Boet, Parc Central, Rocafonda i Cerdanyola.

Originalment, la idea de la Direcció General de Transports de la Generalitat era mantenir les vies pel front marítim tot i el nou traçat soterrat per l'interior, sense eliminar, per tant, l'estació actual. Per acabar de fer-ho encara més ambiciós, l'Ajuntament va presentar a la Generalitat una nova proposta dissenyada pels tècnics municipals que, com a principal canvi, reclamava el soterrament, també, de la línia de tren de la costa en el tram de Mataró, amb l'objectiu no tan sols d'acabar amb la barrera d'accés al front marítim, sinó de simplificar el recorregut ferroviari per la ciutat.

A grans trets, la nova proposta permetia acostar el ramal de la línia orbital a la zona urbana de la ciutat i es podria prescindir d’allargar el recorregut sobre les Cinc Sènies, de cara a donar resposta a les demandes dels pagesos.

No cal ni assenyalar que la inversió necessària per a tota l'operació seria desorbitada, tot i que mai s'ha posat negre sobre blanc. Crear quatre noves estacions i reformar l'actual,  soterrant totes les vies, incloses les de la primera línia de costa... Només cal fixar-se en com s'han disparat els costos i endarrerit els calendaris en infraestructures com la línia L9 del metro de Barcelona o de l'estació de La Sagrera, per entendre la magnitud del projecte. Els elevadíssims recursos econòmics necessaris són, precisament, el que han fet guardar el Tren Orbital durant tants anys en un calaix, i el motiu pel qual els rescats com l'anunciat pel Govern i Comuns aquesta setmana sonen més a declaració d'intencions que a futura realitat. 

Les claus de tot plegat

• Transformació radical amb el Tren Orbital: El Tren Orbital planteja una revolució en la mobilitat i el teixit urbà de Mataró amb quatre o cinc noves estacions i un traçat completament soterrat pel circuit de rondes.

• Incompatibilitat amb el projecte actual: El traçat del Tren Orbital entra en contradicció amb la nova estació de Rodalies projectada al front marítim, fet que posa en dubte la compatibilitat entre ambdós projectes.

• Costos desorbitats i poca concreció: La magnitud de la inversió necessària per al Tren Orbital fa que el projecte sembli més una declaració d’intencions que una realitat imminent.

• Nova estació més realista i avançada: La nova estació al costat de l’actual, amb passos subterranis i millora de la connexió amb el litoral, és un projecte més modest però factible, amb suport d’Adif i la Generalitat.

La nova estació a Mataró

Precisament la percepció que el Tren Orbital mai seria res més que un traçat sobre plànol va fer que Mataró avancés per una via molt diferent en matèria d'infraestructura ferroviària. La ciutat va proposar a Adif i Renfe un projecte més modest: renovar l'estació actual al front marítim. En concret, fer-ne una de nova, just al costat de l'actual, caracteritzada per la incorporació de dos passos subterranis que esdevenen elements clau de la proposta.

Aquests passos, situats a l’alçada de la Ronda Barceló i del passatge de Santa Magdalena, permetran accedir a l’estació des de banda i banda de les vies del tren i milloraran de manera significativa la connexió entre la ciutat i el front marítim. Estan dissenyats per ser amplis, lluminosos i agradables, amb espais verds i zones d’ús públic als seus extrems, cosa que afavorirà la permeabilitat urbana i els convertirà en nous espais de pas i de trobada. El projecte respon al doble objectiu de millorar la connexió amb el litoral i oferir un servei ferroviari més eficient i accessible per als usuaris.

Projectes compatibles?

És obvi que el Tren Orbital, com a mínim amb el seu plantejament inicial, és infinitament més ambiciós que la remodelació de l'actual estació. El primer suposa un trencament absolut amb el model ferroviari mataroní, acostant les vies a barris fins ara molt allunyats de les mateixes, eliminant barreres arquitectòniques i connectant la ciutat amb els vallesos. El segon és un projecte que segurament té més pes a nivell urbanístic que no pas ferroviari, ja que ni es guanyen més estacions, ni més capacitat de trens ni més connexions amb el territori.

Ara bé, la nova estació sembla molt més factible perquè costa molts menys diners i perquè ja té el compromís d'Adif i també de la Generalitat. El Tren Orbital segueix sense ser res més que una iniciativa que cada cert temps els partits, al govern o a l'oposició, tornen a posar sobre la taula per mostrar compromís amb el transport públic i amb l'articulació del territori, sense que per ara això els obligui a anar més enllà.

La qüestió, en tot cas, és si realment els dos projectes són compatibles. La resposta és: probablement no. La mateixa que qualsevol expert en infraestructures del país donaria si se li pregunta si el Tren Orbital s'acabarà fent.